Cercador
Camí del mar (Louisiana, 1927)
Un relat de: Englantina- Compartir:
En la nit més fosca,
a recer de la tempesta,
sento la pedra tosca
en els palmells de les mans.
I espero, igual que la resta,
al meu brillant cavaller.
Que no em vegi la pell molt fosca
i sigui ben rialler.
El riu embogit es desborda,
negres i pobres morirem
si algú no em llança una corda
hauré de resar al Suprem.
I així doncs, crido i suplico,
i ploro sense consol
i espero una mà amiga
que em tregui d’aquell bassol.
Una blanca, jove i bonica
arriba a palpentes al meu costat.
Tremola i s’acosta plorosa
i em demana ajuda, per pietat.
Blanca i negra, negra i blanca,
el color de la pell tan és.
les dues volem la vida,
la mort ni la contemplem.
En la fosca, a la deriva,
veiem el vaixell salvador!
Les onades, desbocades,
i el sergent, a babord.
El vapor ja s’apropa,
és ple de gom a gom.
L’atractiu soldat que s’estira,
i ens allarga una sola mà.
I la blanca, que és jove i esvelta,
s’hi llança sense dubtar
i deixa sola a la negra
que comença a cantussar:
Mare, jo em llanço a les aigües,
ningú no em vindrà a buscar.
Enyoro tant els teus braços
Que ja no puc esperar.
I la negra, pobra i ferida,
per l’aigua es deixa emportar
mentre el soldat torna a per ella
i només troba una rosella
que flota inert, camí del mar.
Comentaris
-
Realitat i ficció[Ofensiu]Englantina | 16-05-2011
Bona documentació, nuriagau.
De vegades es donen casualitats curioses entre la realitat i la ficció.
Un petó! -
Literatura i actualitat[Ofensiu]nuriagau | 16-05-2011 | Valoració: 10
Aquest poema sembla que hagi cobrat vida, oi?
Notícia del 15-05-2011
Ens seguim llegint,
Núria
-
Commou[Ofensiu]Frèdia | 13-05-2011
Saps tocar la fibra amb aquesta història senzilla escrita en vers. A mi, m'ha arribat, m'ha commogut. En un món on cada cop és més difícil que passi, s'agraeix que algú només amb paraules et faci sentir. Tot un plaer, Englantina. Et continuaré llegint.
-
FELICITATS!![Ofensiu]Núria Niubó | 10-05-2011 | Valoració: 10
Hola Englatina primer que tot et vull felicitar per engrescar-te a fer poesia, i també per fer-ho en un melorepte, que implica més dificultat.
El teu poema és àgil, rítmic i curull de sentiment i amb una bona càrrega de denúncia social.
M’agrada el poema i m’agrada més encara tenir-te entre nosaltres, tots som aprenents de poeta, i segurament ho serem sempre, però expressar-nos i compartir els nostres sentiments sigui en prosa o en poesia, és fer gran el cercle d’amistats.
BENVINGUDA !!
Ah! Que t’espero al Melorepte 145!!
Una gran, gran i càlida abraçada,
Núria
-
que dius que no en saps, de poesia...???[Ofensiu]teresa serramia | 10-05-2011
Em fa molta il.lusió que t'hi hagis posat. Jo he treballat poesia amb nens petits a classe i és una meravella. és com llençar esquitxos de pintura i veure les formes tan originals que prenen. és igual com quedin! Això és art..I l'art no té límits ni fronteres..,
Englantina..T'envio una immensa abraçada plena d e poesia, de prosa, de màgia, d'art.
Felicitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaats.........
l´Autor
33 Relats
167 Comentaris
38809 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)
El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es