Calitja tova

be podria ser un episodi rutinari de la vida d'en Pau Riba.

per la teva felicitació, ets molt amable com sempre.

una abraçada plena d'agraïment
joan

no sempre s'ha d'escriure pensant en la més alta excel·lència literària, però amb prou estil i correcció per no encabir-hi errades absurdes. En el teu relat no hi ha faltes i hi poses molta poesia, doncs tu ets poeta, però la seva curta extensió fa que el tast d'història ens mostri més coses de les que ens dius, i això és el que demana un micro relat, com ho demana el teu. Anar més enllà del que has llegit, encara que el camí que tria cada un, no sigui el mateix que tu hauries triat, aquesta és la gràcia.

Bona feina i pensa que has fet una passa més, encara no ets el vlady, però et falta menys, sols ens cal insistir-hi, no per ser-ne millors, sols per fer-nos companyia en el viatge i per molts anys que ens duri.

Eps, m'ha agradat.

Ferran

qualsevols que siguin. Moments de plaer? Endavant, amb el vent a favor. M'agrada com descrius la situació, com una observadora desapassionada. Hi ha coses que no comprenem, i els àngels saben que no cal passar les hores de la meravellosa vida que tenim buscant motius. La teva prosa, sempre sensible i eficaç, explica una història original. Una abraçada,

a

Hola Núria. Encantat de tornar-te a veure per aquí.

El teu relat em sembla respectable (la meva opinió no és més que una opinió, i no ha de ser la de la majoria, ni tampoc l'has de tenir necessàriament molt en compte), però no estic segur d'haver-ne entès del tot el sentit final.

Si ho he entès bé (suposo que la meva opinió et pot ajudar a fer relats millors, suposo) és un home que es divorcia de la seva dona i que ja té ganes de ser lliure, de fer lo seu, i fins té un record desdenyós i no massa considerat per la que aviat serà la ex-dona. Disculpa'm si l'he entès malament, mai he presumit de ser ningun gran geni literari.

He entès això i altres coses del teu relat, el qual, com he dit, no he entès pas del tot. No sé...

He dubtat de posar-te un 6 (bé, és un aprovat) perquè el meu principi és tendir a no posar mai per sota d'un 7, però mira... he decidit això. Espero que no t'ofenguis.

En tot cas, espero que ens llegim per Relats.

Una abraçada.

Curiosament també es dona el cas contrari. Parelles ben avingudes, que s'estimen amb tendresa i comprensió, que fan concessions tots dos quan no estan d'acord, però, que la relació coital és monòtona o "insípida". És clar que segurament sempre hi ha una causa.
Aquesta parella del relat ha tingut la valentia d'aceptar la realitat. I per que no? És una opció tant vàlida com qualsevol altre.

de nou , els teus amables comentaris m'esperonen

joan

de sentiments lliures i magníficament redactada
ets una mestra núria

gràcies de nou per compartir i felicitats pel sant

joan

Un matrimoni molt especial: buit de comprensió, ple de desig. I un divorci amb pactes implícits però sense compromís.
Mira, Núria, no està mal aquest acord o simulacre de divorci. És tenen tots els avantatges i cap inconvenient.
Molt ben escrit, Núria, com sempre, t'empatolles unes històries originals que et sorgeixen amb una facilitat esbalaïdora. D'on treus aquest material?

Una abraçada calitjosa

i, es que la carn pot més que l'amor.
enhorabona
avant