Busco un amant

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

Busco un amant, m'ha dit la Lola aquesta tarda. Un amant que basteixi les seves paraules amb les meves com si es tractés d'un d'aquells trencaclosques de peces incomptables.
Busco un amant que atrapi el meu cos en una teranyina de paraules i de dits. I que dits i paraules s'esfilagarsin sobre la meva pell com una xarxa d'atrapar peixos al fons de la mar, perquè el meu cos només és això, un peix assedegat d'embolcall de teranyines.
Que sàpiga entendre l'abast de la llibertat i que no li faci por aquesta paraula. Per què sempre fa tanta por la llibertat... la llibertat de l'altre, ha puntualitzat la Lola, per què?, si en ella hi ha continguda la raó de la vida, de la meva vida. Només ella em permet ser feliç amb poca cosa, amb ben poca cosa... I que no l'incomodin els meus silencis, perquè els silencis sempre estan fets de paraules i rialles que de mica en mica ell anirà entenent, igual que la gent de pagès entén els canvis atmosfèrics observant l'activitat dels ramats en les pastures o el vol baix dels ocells.
Busco un amant que no em pregunti on vaig ni d'on vinc, jo ja li diré amb una rialla, per què no havia de dir-li? I que no em truqui a totes hores, ell ha de saber que a mi m'agrada sentir el tacte de les paraules, i a través del telèfon es fa tan difícil sentir el vellut de cada mot, i l'aroma que en desprenen i el gust que en fan; què és una paraula sense tacte?
Busco un amant que pugui presentar-lo a amics i coneguts tot dient aquest és fulano de tal i de tal, el meu amant, i provoqui en els altres un posat estrany, fruit d'aquesta doble moral que ens esclavitza. I jo respondré sí, ho has sentit bé, el meu amant. I després, ell i jo riurem de la cara de circumstància que haurà posat el conegut i en aquest somriure hi haurà contingut tot el nostre teixit de complicitats.
He dit a la Lola que, si el troba, serà l'amant perfecte. I ella, finalment, m'ha respost que no, que de cap manera, que no el vol perfecte, no vol pas que acabi creient-se el millor perquè, sinó, perdrà l'enjòlit de tot bon amant.

Lídice

Comentaris

  • ambre | 25-10-2005

    Un relat fantàstic,
    Moltes gràcies.

  • Més Lovaina[Ofensiu]
    foster | 03-09-2005

    Hola altre cop. Oh, m'encanta clicar relats teus i trobar-hi prosa! I a més de la bona!
    Només una coseta: tens tendència, crec, a treballar des d'un jo, en primera persona -fins i tot quan el discurs està conformat en tercera-, i això, tot i que et dóna uns excel.lents resultats, tendeix a crear en el lector la sensació que els teus personatges i les seves reflexions són diferents cares d'un mateix poliedre, restant-los una mica de força i particularitat, desdibuixant una mica el relat com a unitat.
    Moltes felicitats, de veritat.
    (Per cert, busques un amant? he, he)
    foster

  • gràcies per el teu comentari ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-05-2005

    rebre un comentari teu és un luxe, com també és un luxe llegir els teus relats, jo no coment gaire però ets una de les meves relataires preferides, som una de les teves "incondicionals" ..

    Una besada

    Conxa

  • Molt poètic...[Ofensiu]
    ROSASP | 16-05-2005 | Valoració: 10

    amb expressions precioses i molt ben treballades.
    Un relat molt original per la forma en que es desenvolupa, eteri i quotidià al mateix temps, sofisticat i simple a la vegada.
    Quines idees més clares que té la Lola, oi?

    Un abraçada i fins la propera!




  • A meitat camí...[Ofensiu]
    rnbonet | 16-05-2005 | Valoració: 10

    ... entre la intensa olor de la selva inexplorada i la quotidianitat de l'urbanita domèstic.
    Doncs no demana res, la Lola! Això, en castellà, li diuen "mirlo blanco"...
    Llenguatge adequat, sintaxi perfecta, imatges encantadores...

  • molt bo[Ofensiu]
    quetzcoatl | 15-05-2005

    Un anhel que no es facil de complir (o trobar!), descrit en dos minuts amb llenguatge planer i poetic alhora, i metafores precioses. Aixo si, si la Lola el troba... espero que no sigui gelosa i el vulgui compartir!

    Felicitats,

    m

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

377 Comentaris

126384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com