BUSCANT SOMRIURES

Un relat de: Ari Garrido

BUSCANT SOMRIURES


Mira bé al teu voltant ple de llum,
Troba una sortida, obre la porta
Que somriure deuria ser un costum
I seguir endavant la resposta.


Dóna la mà a un passat negligent
Pinta el present de vius colors
I deixa de pensar el que diga la gent:
Que aquesta vida no són tot dolors.


Tornem a viure
Aquest gran somriure
Que el sol ens regala
Una nova tornada.


Agafa'm fort perquè no em perda
Sota la pluja d'acer i el vent tempestuós
Seràs la meua guia en aquesta senda
Les ganes, les ales, un instant virtuós.


Volies buscar problemes
Per no trobar solucions.
No sabies que les penes
També marxen amb cançons.


El que et fa gran a la vida
No és seguir un llarg camí
Sinó cada passa seguida
Que et portarà al teu destí.


A tu et dic: amic, amiga,
Amb paraula sincera, sentida,
No et cregues la gran mentida:
Ni tot està perdut, ni t'han vençut;
Et recorde malgrat ja saber la resposta
Que la vida que has rebut
És cant bonic perquè la teua veu consta.

8/9/09

Comentaris

  • indefinida | 12-04-2010 | Valoració: 10

    La veritat és que sí, que la vida és anar en busca dels somriures i no del càstig :)

    Bona dosi d'optimisme.

    Un petó!

  • Mercés...[Ofensiu]
    Ari Garrido | 18-02-2010

    pels comentaris.

    Algú sabria dir el color d'un somriure? Com cadascú té una manera de veure el got... la vida... doncs també és coherent pensar que cadascú té un color al somriure. Aquest poema va dedicat per tot aquests arcs de sant martí que he trobat per ací.

    Celebre que us haja arribat. Ara la que pinta el somriure sóc jo.

    Un bes a tots, gràcies per comentar, llegir, escriure i, en definitiva, per ser com sou.

  • Nyanga | 13-02-2010

    Sincerament genial aquest relat ple d'optimisme, de força i de ganes de seguir endavant! Me'n alegro d'haver-te descobert, i més amb un relat tan bo!
    Una abraçada,

  • Unaquimera | 13-02-2010 | Valoració: 10

    havia oblidat la valoració, i aquest somriure que m'has provocat val més d'un 10!

    Carnaval, Carnaval, allà vaig!

  • Búsqueda optimista[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-02-2010

    I després del primer de l'any, obro avui el segon que has enviat... i trobo un poema que aposta fort per l'optimisme, per les ganes de ser, de fer, de creure i de continuar endavant: molt rebé, bonica!

    Tal com dius en la introducció, crec que hi ha persones que cerquen, que són Buscadors més o menys conscients de la seva actitud, i que de vegades troben el que busquen i de vegades no... però que, de manera meditada o simplement deixant-se portar per l'instint, fan el que cal: caminar per trobar, ja que l'immobilisme ( ja sigui físic, emocional, ideològic, o d'altres tipus ) contribueix més aviat a l'anquilosament.
    Si a més a més ens movem amb aquest optimisme que tu promous amb els teus versos... segurament obligarem al destí a oferir-nos troballes bones, com ara per exemple un somriure ample!

    Hi ha unes línies, just en la darrera estrofa, que em semblen força contundents, i que en certa manera recullen un estat d'ànim que tot sovint he defensat en front del sentir contrari:
    "No et cregues la gran mentida:
    Ni tot està perdut, ni t'han vençut"
    Bé, t'ofereixo avui un petit relat que parla precisament d'algú que no es deixa vèncer ni quan la vida sembla posar-li difícil, decideix "Que aquesta vida no són tot dolors" i "Pinta el present de vius colors". Es tracta de Desitjos des de l'obscuritat, ja em diràs què et sembla.
    Continuarem "parlant", oi? encara em queden lectures i coses pendents... però ara vaig de Carnaval!

    T'envio una abraçada forta i un somriure ample, que és el que em provoques cada cop que et llegeixo,
    Unaquimera

  • Mai..[Ofensiu]
    natasha | 12-02-2010

    ... ens podem donar per vençuts! El millor de tot és superar cada entrebanc en aquest camí anomentat "vida" i fer-ho amb un somriure, o amb aquell d'un vianant que ens creuem.
    Una abraçada

  • Ari Garrido | 10-02-2010


    Sempre és d'agrair que algú ens faça somriure. Crec que és un acte que obviem pel fet de ser humà, que no sovint natural, sincer o regular. Deuríem somriure totes les dies. Per això sí us ha provocat una mitja lluna, estic més que satisfeta.

    Ens llegim, perles. Empomeu els besets!


  • Des del títol...[Ofensiu]
    Fidel | 09-02-2010

    passant per la rima, fins allò que vols transmetre..., un poema fantàstic. M'agrada que estigui escrit en segona persona, queda com més directe i franc.
    I amb el somriure la revolta, diu la cançó, i amb el somriure la llum de totes les coses i.. de les persones.
    El poema té un ritme aclaparador que et fa mantenir la tensió. Un poema curull d'il·lusió, d'amistat. Un poema d'abraçades eternes o, si més no... de llarga durada.
    Felicitats !. I... et seguiré llegint.
    Una abraçada virtual !!!,

    Fidel

  • Busqueu i trobareu...[Ofensiu]
    Persona | 09-02-2010

    Poemes com aquest que sap que les penes, el dolor, sobre tot. És una manera de cridar l'atenció.

    Ens fem tant poc cas...fins i tot a nosaltres mateixes.

    Per això ens cou, el cor i l'ànima. És una manera de reclamar, de demanar: protagonisme, atenció, cosses...

    Un somriure franc, La felicitat és l'estat natural dels arbres, dels animals, de la naturalesa. Però les persones sovint no perdonen l'alegria franca. el joc, el gaudiment, ...quan més "importants" més serioses. Fins a la ganyota del dolor que crida.

    Tu m'has fet somriure i sembla que jo vulgui fer plorar ( dóna i per que no si fa ganes...)

    No i no.
    El somriure és el més atacat, per massa gent que es creu seriosa. Amb el somriure...la revolta!:-)

  • m'has trobat el somriure[Ofensiu]
    Fada del bosc | 08-02-2010 | Valoració: 10

    Tan de bó no haguessim de buscar els somriures, tal i com expreses en el teu poema somriure deuria de ser un costum...
    "
    Tornem a viure
    Aquest gran somriure
    Que el sol ens regala
    Una nova tornada."

    Aquest tros també el trobo encantador i és que al nostre voltant la natura ens somriu, però nosaltres l'hi girem l'esquena.

    M'agrada el teu estil.
    de la fada que avui tot i la pluja somriu.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)