FRUSTRACIÓ

Un relat de: Ari Garrido
FRUSTRACIÓ

Eres la crosta freda i clavillada,
la mà que colpeja la galta,
cada fiblada de engúnia,
mostres de fang i runa,
pols dins l’era...
Buida i grisa
mossega la fera
i al cau amagada frissa
per veure l’interior de sí mateixa.
I no és sinó la frustració aqueixa,
la que ahir arraconaves
entre l’espasa i la paret
la que ahir esgarrapaves
entre sorolls secs de set
perquè et revelara els motius.
I els que buscàvem joia de nius
la paraula ens era esquiva.
No sé si seria la fúria raptada
la de roja sang rajada
o si somreia la ira.
Enquestada,
ella se sap antiga
i ara esclaten trons a la boca
i llamps als ulls
i l’electricitat corpren la pell,
farta de fer-me la roca,
de replegar el que no culls.
Aquesta dama no té remei.
7-8/2/12

Comentaris

  • molt ben expressada...[Ofensiu]
    joandemataro | 20-03-2012 | Valoració: 10

    aquesta sensació que la frustració ens causa al més endins, la força que té, el mal que deixa...

    et felicito, rep la meva salutació
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35877 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)