CAUEN NÚVOLS

Un relat de: Ari Garrido

Cauen núvols de plom,
el cel és gris matissat.
Els cants de les aus ressonen tímids,
com gotes de gel glaçat.
El gessamí plora fulles seques
I guspires al vent
I fum de volves als ulls.
Pau i quietud ampla.
Silenci daurat d'estels.
Aquest mig dia de llum
porte senyeres vermelles
per encendre papers gastats.
Contant versos vaig somiant
mentre la tinta negra cau
sobre els núvols de plom.
19/12/09

Comentaris

  • Els núvols i els somnis[Ofensiu]
    Lèvingir | 25-04-2011 | Valoració: 10

    passen però en poden crear i venir de nous.

    Lèvingir

  • Perla!![Ofensiu]
    Ari Garrido | 21-03-2010

    Ai quina alegria tan gran veure que t'has pres la molèstia de passar pel meu blog! :D

    Gràcies per continuar aquests humils versos, de sobte els núvols se'n van quan escrivim.

    Besades enooormes! :)

  • Que caiguin...[Ofensiu]
    onatge | 18-03-2010

    M'agrada el paisatge que descrius. Sota els núvols, el teu interior, els teus sentiments...


    Salut.
    onatge

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35663 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)