El regal més preuat

Un relat de: Ari Garrido

Quan al cor porte senyeres oblidades
No recorde on sóc.
Quan a les nafres dins meu criden de dolor,
No puc curar paraules trencades.
Quan l'esgotament fa presa de mi,
No sóc capaç d'alçar l'ànima.
Perquè sense tu no sóc,
sols reste a la meua habitació
mentre tintes de negre adornen el meu vestit.
Al teu front col·leccione pètals,
de llavis rojos plens de llum
i roselles, margarides, lliris...
i també fulles seques de tardor
perquè quan vingues en somnis,
t'emportes el regal més preuat de tots:
el llibre de les memòries i els flaires de dolçor.

19/6/09

Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 12-05-2010 | Valoració: 10

    avui t'he descobert..sóc relativament nou a RC i cada dia coneixo noves persones que es passegen com lo de tant en tant per aquesta web...t'he de dir que he llegit el relat sobre el foc i aquest poema...i m'agrada com t'expresses...et felicito i et seguiré llegint
    una abraçada i fins aviat
    joan

    pd.- no sé si ja has llegit algun poema meu però et convido a llegir aquest:
    Abraça'm

  • Ari Garrido | 09-05-2010

    Abans que res, gràcies per llegir i comentar :)

    Joan: tos tenim un punt de desgast emocional que ens eclipsa tota perspectiva de futur... :) per sort lluitem per descobrir noves ulleres, i veure diferent.

    Unaquimera: prenc nota, el llig i després opinaré. Gràcies per les teues abraçades càlides i per continuar escrivint i comentant amb el mateix entusiasme!

    Marc Freixas: els escrits són una via d'escapada per on poden entrar també moltes coses, en aquest cas, les teues paraules, que vaig a guardar dins d'un gràcies :)

  • El valor del regal...lliure[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-04-2010 | Valoració: 10

    Bon relat, encara que hi ha una frase que discrepo totalment. Expressa dependència i manca de llibertat, encara que emocionalment passa a tothom.
    "Perquè sense tu no sóc,"

  • Bon regal![Ofensiu]
    Unaquimera | 18-04-2010 | Valoració: 10

    Quin poema més preciós, bonica!
    Comença parlant dels oblits i de la manca de record, i acaba fent referència a la memòria: tanques així el cercle perfectament, mentre endins els versos descriuen un univers d'anhels i sentiments, de sensacions i somnis.

    M'he alegrat molt en descobrir un nou comentari teu, i ha estat un plaer llegir-te de nou; per correspondre a tots dos goigs, no puc per menys d'oferir-te un poema meu: Jau! Estic segura que reconeixeràs la necessitat d'adreçar-se a la memòria per demanar-li descans, de tant en tant... altres cops, però, els records són un tresor, un llibre que cal rellegir sovint!

    Ha estat un bon regal, aquesta poesia teva... tant, que penso tornar a passar a llegir les teves darreres publicacions!

    T'envio una abraçada de primavera,
    Unaquimera

  • el regal més preuat són les teves paraules[Ofensiu]
    Marc Freixas | 18-04-2010 | Valoració: 10

    els teus versos
    porten tota la dolçor del món...

    ets acollidora del poema tendre,
    del que viu i respira dins de tu


    enhorabona un cop més
    després de llegir-te molts poemes


    un 10!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35877 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)