Sobre històries verídiques

Un relat de: Ari Garrido

Sonaven sorolls de plats a la pica i una música gastada sonava de fons, il·luminant de colors una cuina vulgarment gris, un lloc com qualsevol altre del pis on vivien. Allí es podien comptar nombrosos flaires deliciosos: les galetes caseres mesclades amb unes notes de safra, fruit del resultat d'una bona paella casolana. I quina fam! Els ulls es desfeien en mostres de gratitud plens d'aigua salada. Ambient concentrat de baf per tot arreu, sense dubte, el dinar prometia un bon àpat.
Algú va obrir la finestra que donava fora al carrer, l'extractor no era suficient aliat. Feia calor, una calor pròpia d'un típic dissabte a l'estiu. De sobte, un olor a cremat ressonà estrepitosament a les narius acostumades a flaires més dolços.
-I això?-pregunta una veu una mica allunyada de la cambra.
-Deu ser la tia. Que et jugues que se li ha tornat a cremar el dinar?- contesta l'altra veu amb sornegueria.
-Altra vegada? Ja en són tres des que va comprar el nou forn.
-Buf! fill, però que encara no saps quina mena de tia tens?- replica la mare enfeinada en trobar la millor forma per tallar un enciam.
Ambdós arrufen el nas: l'olor de fum provoca alguna tos sobtada. I es trenca un silenci:
-Mira!
Un fum negre trepava per la finestra i penetrant-hi, volia guanyar terreny als inquilins d'aquella cuina.
-Què..?
-Socors! Socors!- se sent l'espaordiment d'algú sota seu.
Ell s'aproxima a l'escala de la finca per esbrinar d'on ve un fum tan perillosament molest. Al mateix temps, la seua cosina menuda puja apressada les escales repetint el crit d'ajuda.
-Què pa...?
-Manel, corre! Avisa a ta mare, hi ha un incendi baix!Eixiu tots fora! És el forn, s'està cremant tot!
Les cames, més ràpides que el propi pensament, s'apoderen de la voluntat del jove. Primer posar tot ésser viu sa i estalvi; segon... Crits, advertències, explicacions, presses, incredulitat, llàgrimes... Després, acció, moviment!Tots fora!
Al carrer tots són poals d'aigua, plors i veïns engrescats en un objectiu: apagar un foc incontrolat. Finalment, passats els espants, la calma recobra part de la seua presència. Encara sort de nosaltres, mortals de la Terra!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

36018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)