PUR TEATRE

Un relat de: Ari Garrido

Crides per fer-te oir
no goses badar boca.
No saps que aquell vestit
sols et fa nosa?
Destapa la cuirassa
mostra't per fi.
Llegir esperança
eixa que dius que portes dins
és l'excusa més barata
per continuar mentint.
Vull saber les pors,
que t'atrapen als somnis;
les alegries boges
que com tresors,
amagues entre els dits.

Per a tots nosaltres, sempre han dit que a la vida hi ha tres coses que costen de demanar: demanar perdó i demanar ajuda. L'altra, bé, l'altra es diu oblit.

25/12/09

Comentaris

  • Ari Garrido | 26-03-2010



    Bé, Fada, no sóc cap geni i no crec que escriga tan rebé com dius! Que em poses roja! ;)

    Soles em vull expressar, trobe que la forma és tan important com el contingut, però cal investigar més. Renovar noves formes i continguts és sa i bo.

    Besets grans!!

  • Un bell retrat de la hipocresía[Ofensiu]
    Fada del bosc | 20-03-2010

    Hola Amira!!
    a mi també m'agrada molt com escrius, dius que les nostres escriptures s'assemblen, potser tens raó, però jo crec que tú ets més creativa, els teus poemes són com una explosió
    d'idees, pensamets o bé sentiments, a mi em costa una mica més... amb la ma al cor penso que encara em falta molt camí per escriure com tu.


  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-03-2010 | Valoració: 10

    Sí i Sí. Relat per mi molt enriquidor.
    I sobre les tres coses.... jo crec que el que costa és l'acceptació i acció externa de DEMANAR.
    Confonem demanar amb pidolar. Hi ha diferència.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35880 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)