Hui...m'he trobat

Un relat de: Ari Garrido

Quan busque en les mirades rajos d'espurnes blaves entre la gentada. Trobe flames, brasers i aigua clara. Quan busque i no trobe res més que buit dins les pupil·les, fuig esperitada cap a altra banda, on sàpiguen viure's per estimar millor. Perquè som xiquets/es menuts/es encara. No hem aprés a estimar i ens queda un llarg camí. Revolts i més revolts, serpentegen per la ment, provant de transmetre una serena cadència al ritme que marca la societat. Incoherències estudiades per ser emmascarades i tornades a vendre al públic popular en forma de veritats absolutes. Misticisme i plasticitat elàstica inunden els sentits. Continue la búsqueda per racons insospitats del temps. Trobe paraules que esdevenen la presó del meu jo. Classificacions banals i trivialitats diverses sembren el meu cap buit d'idees. Tropesse amb mentalitats absurdes i tan inconcluses pròpies del paleolític, són fils de llana sobrant a la meua capa... perquè busque per fabricar una capa de colors. Una manta on poder refugiar-me als dies torrencials de fred punyent. Busque uns núvols clars per no oblidar-me que existeix el sol i la pluja al meu camí. Busque braços amables allà on hi ha terrenys de sequera per manca de somriures. Busque uns llavis que comprenguen el meu ésser per si algun dia no sóc capaç de parlar i demanar ajuda. I continue cercant unes mans que em rescaten del pou quan algun dia vulga llançar-me al buit sense cap corda. Aleshores veig llum a les fosques, em desprenc d'estereotipats corsés i encenc un misto... I observe què hi ha al meu voltant: dimonis, àngels, terra, aigua... tot d'oposats elements en una gran confluència. Amb tanta bogeria regnant recol·lecte mirades, paraules, abraçades... tot un ventall de possibilitats per continuar endavant malgrat la boirosa situació. Encara que la neu aprete l'esperança de seguir caminant. Vestiré una capa de colors brillant. Cegaré tant, que l'arc de Sant Martí sabrà que l'obscuritat mai em podrà vèncer; fora estàtues de pedra i granit; fóra temps mort; fóra penes amagades massa endins. Hui porte els rajos de llum a l'esquena perquè quan mire enrere veja un passat amable i brillant. Hui porte una capa d'amistats per recordar vells moments vora un càlid sentiment al jardí. Hui us porte al cor perquè sigueu bàtecs que m'empenten cap avant. Hui crec en mi perquè amb tant de color la vida pren altre sentit al vostre costat. Hui busque i trobe el que he estat buscant. Hui us porte per senyera a la meua pell cadascuna de la vostra creença i país perquè allà on vaja tinc via lliure. I hui, quan menys m'he donat compte, la capa ha caigut i m'he adonat que ara cegava jo, gràcies a tot el que he aprés pel camí; per totes les mirades, abraçades, besades... que he rebut i guardat. Hui m'he vist a l'espill i he vist la vostra bellesa en mi. Hui, després de molt de temps, trobe que sóc feliç.

Comentaris

  • La llum[Ofensiu]
    Persona | 07-02-2011

    Arriba en el moment en que arriba... ausència de pensament? sempiternitat? il.luminació??? o un petit bes del sol d'hui...

    M'ha agradat molt trobar-te. Mai es tard per llegir, per escriure...es pot escriure res que no sigui literatura? ;-) a rellegir!

  • Món intern[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-05-2010 | Valoració: 10

    He fet cas del teu suggeriment i m'he posat còmoda abans d'obrir el teu assaig, que efectivament, tal com deies en la introducció ha resultat ser curt i intens.

    M'ha complagut compartir amb tu el teu món intern: ha estat un luxe que em permetessis fer-ho, ni que sigui des de la distància, i t'ho agraeixo.

    No puc ajudar-te quan trobes "paraules que esdevenen la presó" del teu jo, ni quan t'enfrontes a "Classificacions banals i trivialitats diverses" que sembren el teu cap buit d'idees o entropesses "amb mentalitats absurdes"... però al menys puc oferir-te quelcom quan dius "Busque uns núvols clars" i així ho faig; aquí tens Als núvols per si vols passejar-t'hi uns minutets, o contemplar-los tant com vulguis ...

    T'envio una abraçada feta amb braços amables i plena de somriures càlids,
    Unaquimera

  • Sento.... Hui !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-04-2010 | Valoració: 10

    Agafo, amb el teu permís, aquesta frase:
    "Encara que la neu aprete l'esperança de seguir caminant. Vestiré una capa de colors brillant. "
    I l'assaboreixo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

36018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)