Hui...m'he trobat

Quan busque en les mirades rajos d'espurnes blaves entre la gentada. Trobe flames, brasers i aigua clara. Quan busque i no trobe res més que buit dins les pupil·les, fuig esperitada cap a altra banda, on sàpiguen viure's per estimar millor. Perquè som xiquets/es menuts/es encara. No hem aprés a estimar i ens queda un llarg camí. Revolts i més revolts, serpentegen per la ment, provant de transmetre una serena cadència al ritme que marca la societat. Incoherències estudiades per ser emmascarades i tornades a vendre al públic popular en forma de veritats absolutes. Misticisme i plasticitat elàstica inunden els sentits. Continue la búsqueda per racons insospitats del temps. Trobe paraules que esdevenen la presó del meu jo. Classificacions banals i trivialitats diverses sembren el meu cap buit d'idees. Tropesse amb mentalitats absurdes i tan inconcluses pròpies del paleolític, són fils de llana sobrant a la meua capa... perquè busque per fabricar una capa de colors. Una manta on poder refugiar-me als dies torrencials de fred punyent. Busque uns núvols clars per no oblidar-me que existeix el sol i la pluja al meu camí. Busque braços amables allà on hi ha terrenys de sequera per manca de somriures. Busque uns llavis que comprenguen el meu ésser per si algun dia no sóc capaç de parlar i demanar ajuda. I continue cercant unes mans que em rescaten del pou quan algun dia vulga llançar-me al buit sense cap corda. Aleshores veig llum a les fosques, em desprenc d'estereotipats corsés i encenc un misto... I observe què hi ha al meu voltant: dimonis, àngels, terra, aigua... tot d'oposats elements en una gran confluència. Amb tanta bogeria regnant recol·lecte mirades, paraules, abraçades... tot un ventall de possibilitats per continuar endavant malgrat la boirosa situació. Encara que la neu aprete l'esperança de seguir caminant. Vestiré una capa de colors brillant. Cegaré tant, que l'arc de Sant Martí sabrà que l'obscuritat mai em podrà vèncer; fora estàtues de pedra i granit; fóra temps mort; fóra penes amagades massa endins. Hui porte els rajos de llum a l'esquena perquè quan mire enrere veja un passat amable i brillant. Hui porte una capa d'amistats per recordar vells moments vora un càlid sentiment al jardí. Hui us porte al cor perquè sigueu bàtecs que m'empenten cap avant. Hui crec en mi perquè amb tant de color la vida pren altre sentit al vostre costat. Hui busque i trobe el que he estat buscant. Hui us porte per senyera a la meua pell cadascuna de la vostra creença i país perquè allà on vaja tinc via lliure. I hui, quan menys m'he donat compte, la capa ha caigut i m'he adonat que ara cegava jo, gràcies a tot el que he aprés pel camí; per totes les mirades, abraçades, besades... que he rebut i guardat. Hui m'he vist a l'espill i he vist la vostra bellesa en mi. Hui, després de molt de temps, trobe que sóc feliç.