Borrar, superar, tornar a començar.

Era un nou dia, però, dins ella perdurava una inquietud dins seu de dies anteriors. Va endollar l'ordinador, i ho va veure. Tot s'havia acabat, i en el fons, no li feia tant de mal com pensava. No volia sofrir més, ara ja estava tot clar, no volia més explicacions de part seva.
Va dirigir-se a la dutxa, volia aclarar les idees que pasaven pel seu cap en aquells moments. Havia oblidat que tenia un exàmen de història demà, i això no podia ser. Va planetjar posar-se a estudiar quan acabés de dutxar-se.
Pensani i pensant, va notar alguna cosa extranya en ella, que no la deixava satisfeta. Li importava, no podia oblidar tot el viscut, no podia oblidar que va jugar amb ella... No se'n podia avenir, com podia haver-li fet allò?No era possible.
Ell, aquella persona tan sincera.. la més sincera de totes.
Ell, l'únic que la feia feliç.
Ell, que li deia amor quan ella més ho necessitava.
Ell, el seu alè, el seu cor, el seu aire.
Tot acabava aquí, i estava més que clar. En ella no hi havia un sentiment de dolor apagat, sinó que a mesura que passaven els minuts la ràbia s'apoderava d'ella. Li feia ganes pegar un cop de puny a alguna cosa, necessitava parlar amb les seves amigues, necessitava dir-li quatre coses ben dites a n'aquell traidor.

No podia estudiar, no es podia concentrar, no podia fer res. Es possà a l'ordinador, ell estava connectat... s'ho va pensar dues vegades, però no va poder resistir..era pel seu bé, pels seus estudis, pel seu futur, pel seu cor, per ella,.. i el borrà de per tot on el tenia agregat.Va agafar el mòvil, anà a missatges, i hi va escriure; Adéu :) I li envià. Després borrà el contacte.

Ara ella sap que ell abans ho va ser tot, però ara només és un mal record.. i tampoc el considerarà mai un amic, ja que abans el considerà amor.