Blanc i negre

...força a la vida, al blanc... un llumí? Tan sols, una llum tebia? Lluita desesperada... Segurament ho vas escriure en un mal moment, baix d'energies.. es fi de curs i se'n van estudiant... o potser qualsevol altre cosa... Quan estiguis en plenitud, tornam a explicar el blanc... o potser es que el que vull es el vermell?
Bé per la Marteta ,quan parla del negre...saps que no hi havia pensat en el que diu ?
El teu negre també es el meu.. tot i que de cop hi passa l'esperança i una banda blanca el travessa.
Me'n vaig a llegir l'altre que potser m'explica més coses.
Avui he sortit a radio estel a les sis, ostres el programa es diu .... alguna cosa de ..."persona", es de medecina... per si vols sentir la mesa veu nassal...

Una bona síntesi dels dos colors que, per mi, són els més importants de la vida. Bé, jo al negre no el pinto d'una manera tan ''pessimista?''... En el color negre també es pot trobar la pau, la serenitat, el color que quan tanques els ulls tacompanya, i que més enllà dels somnis és el primer que veim quan deixam de somiar.

M'ha agradat!!

Això és poesia pura i dura! I bona! Una comfrontació de colors, d'elements oposats, el foc i l'aigua, el blanc i el negre. Remenem-ho, potser treurem un bon còctel. Una abraçada Eloi.

Aleix