AVIA

Vaig viatjar tan amb tu,
he passat tantes hores al teu costat,
i la veritat es que no et conec,
ets el meu enigma,
l'amor?, l'odi? Un tot.
M'has castigat,
m'has estimat,
m'has fins i tot curat,
i no et conec.
Hem parlat,
ens hem enfadat,
i fins hi tot t'he odiat.
I ara me'n adono,
de el que t'he estimat.
Com es que t'he criticat?
No et coneixia el suficient,
quants moments bons al teu costat,
quants dies,
quantes nits,
quants anys.
La teva imatge es llunyana,
més el teu record perdurarà,
pensant si alguna vegada,
et podré conèixer de veritat.