Ave Maria puríssima

Un relat de: sigbar
La fosca del confessonari abraçava el jove capellà, era una fosca densa que l'aïllava en la seva profunda reflexió i alhora envaïa també la seva consciència torbant la pau de la seva ànima feixuga de dur.

Amagat al petit receptacle pretenia fugir del món exterior per retrobar-se a si mateix, cercava deseperadament la pau i la serenitat necessàries per prendre la desició més adient.

Mossén Raul sempre havia estat un sacerdot integre que havia respectat els principis de la fe i havia conduït els seus actes i pensaments per la via de la bondat i l'espiritualitat, però ultimament es sentia un traïdor a tots aquests preceptes i el seu cor navegava sense rumb enmig d'una voràgine de sentiments.

Sempre havia mantingut a ratlla les baixes passions, no era pas que li fossin alienes, però es coneixia prou com per saber controlar-se mitjançant l'oració i la reflexió i així hauria estat sempre sino l'hagues conegut a ella.

La Magda era jove però molt viscuda, discreta però força ardent, prudent però perillosament lasciva, desitjable però "feliçment" casada, prohibida però llaminerament temptadora, d'un altre però furtivament d'ell.

Aquella tarda havien discutit ell i la Magda, mossén Raul no podia soportar més la tensió i estava disposat a deixar-la tot i que ella es trovés d'allò més comoda en aquella situació.

Mossén Raul amenaçà la Magda d'engegar-ho tot a rodar i fer-ho públic, cosa que va provocar que ella tregués les urpes com una fera salvatjina, la discussió havia estat d'allò més violenta i ara ell es trobava allà assegut intentant discernir que era el que havia de fer.

La porta veïna s'obrí i un feligrés s'assegué a la banqueta- vaja un moment!- va pensar el jove mossén.

-Ave Maria puríssima- xiuxiuejà una veu estrafeta.

-Sens pecat fou concebuda, digues, quin és el teu pecat?

-Pare, confesso que m'he ficat al llit amb el sacerdot de la meva parròquia.

-Redéu- va pensar mossén Raul, com n'era de retorçada aquella dona, ara el secret de confessió l'obligava a ocultar també el seu propi pecat.

Comentaris

  • Ben escrit i molt ben resolt[Ofensiu]
    copernic | 26-02-2012

    El llenguatge és planer i entenedor, fins i tot et recrees en alguns moments de la narrativa en reforçar la idea mitjançant repeticions de substantius o verbs i proliferació d'adjectius. Tot plegat conforma un relat molt sòlid, dens i profund alhora que el final alllibera una mica aquesta sensació pesant d'aire viciat d'esglèsia.
    Enhorabona i gràcies pel teu comentari a un article que no ha perdut vigència malgrat el temps transcorregut.

  • Galzeran (homefosc) | 07-02-2011

    ell haurà de fer bondat, ella el té ben collat i ni abans ni ara menys, la pot deixar quan ell ho vulgui, el té a les seves mans... bé, on el tingui, cal entendre.
    Un relat original i divertit, et felicito.

    Ferran

  • Un relat molt original...[Ofensiu]
    brins | 31-01-2011 | Valoració: 10

    De quants recursos ens proveïm, quan estem espantats, oi?

    Una història divertidíssima, sigbar, escrita amb molta habilitat i amb molt sentit de l'humor. Et felicito.

    Pilar

  • Molt ben trobat i molt ben portat[Ofensiu]

    Es nota que coneixes bé la terminologia religiosa i els rituals del catolicisme. I també la naturalesa humana, que fa perdre l'estreps quan apareix l'amor. Podríem aquí discutir si el celibat dels sacerdots és absolutament necessari o més aviat un hancdicap pel bon nom de l'Església, però prefereixo comentar-te el relat des del punt de vista literari.
    Has sabut despertar l'interès del lector des del primer moment am l'estat d'ànim del teu personatge. Estâ clar que en passa alguna de grossa, com més tard descobrim a la meitat de l'escrit. I el final, on es resol el conflicte, és genial. El secret de confessió, que lliga de peus i mans al nostre protagonista.
    Un tema molt imaginatiu i molt ben escrit.
    Un plaer, sigbar

  • Divertit com un succeït[Ofensiu]
    Vicent Terol | 24-01-2011

    El final m'ha paregut molt divertit. Té l'aire d'un succeït: una història d'eixes que la gent conta i que suposadament és verídica. Enhorabona!

  • Estratègia[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-01-2011

    He arribat fins al teu relat per casualitat, però només començar a llegir-ho ja m’he quedat enganxada.
    Després, he trobat fragments molt encertats, com aquell que descriu la Magda emprant parelles de conceptes o adjectius contrastats i aparentment oposats.
    Finalment, l’estratègia de la dona m’ha fet somriure! ;-))

    En vista del què he trobat, segur que tornaré a passar pel teu espai, per conèixer millor el teu estil... si a tu no et fa res, és clar!
    Així és que... fins aviat.

    Ara mateix t’envio una abraçada per celebrar que avui t’he descobert com autor,
    Unaquimera

  • molt bon final[Ofensiu]
    joandemataro | 22-01-2011 | Valoració: 10

    i el tema és d'aquells que sempre porten controvèrsies
    et felicito
    salutacions des de mataró
    joan

  • crohnic | 22-01-2011

    Un relat bo i divertit!! Amén!!

  • in nomine[Ofensiu]
    ales de foc | 22-01-2011 | Valoració: 9

    T'he trobat de casualitat i la veritat és que m'ha agradat i he rigut amb el teu relat. El caçador caçat. Bon relat
    et continuaré llegint

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de sigbar

sigbar

14 Relats

38 Comentaris

14895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Golmés, un petit poble de la plana d'Urgell, en la meva infantesa vaig viure molt intesament moltes experiències ben poc extraordinàries, vaig córrer pels carrers en bicicleta, em vaig barallar i vaig fer les paus amb els amics molts cops, vaig pujar a molts i molts d'arbres, vaig llegir i vaig escriure alguna cosa. La meva joventut ha estat prou intensa en les coses sencilles també, he sortit amb els amics, he rigut, he gaudit, he estimat. Ara tot just comença una nova etapa, els dies s'han tornat serens, sense deixar però de ser feliços, l'amor ha esdevingut puntal de vida, els pensaments profunds proven d'aclarir el futur i jo espero delirós que el meu primer fill començi a "treure el cap", potser és per tot això que ha pres força la meva vella afició d'escriure; no pretenc enlluernar ningú, ni alliçonar, només pretenc donar forma de fantasia a les meves idees i sentiments, espero que en gaudiu encara que només sigui un xic. Ja farà el fet!!!