Cercador
ACTE DE FE
Un relat de: sigbarDes de que tinc memòria he sentit dins meu la crida de la fe, no és una fe fruït de la raó, és un sentiment que neix dins el meu cor i brotlla, lliure, com l'aigua d'una deu, el més pur acte de fe.
Així doncs vaig inciar el camí del meu ministeri sense pensar-m'ho, d'una forma natural, seguint els dictats de la meva fe pura i així mateix, d'una forma natural, fou com sense haver-m'ho pensat mai, vaig arrivar al més alt estament de la "Santa Mare Església".
Sec tranquil a la meva butaca, reposo la vista sobre el dit anular de la meva mà dreta i faig girar lleument l'anell del pescador, miro de fit a fit Pere que llença la xarxa i penso en la responsabilitat que pesa sobre les meves espatlles.
Després de l'accident els serveis d'emergència van haver-me de reanimar, a l'ambulància, de camí a l'hospital. "Deu minuts de mort clínica", resava l'informe sanitàri que la "Guàrdia Suïssa" es va afanyar a interceptar i destruir. Déu meu, deu minuts que a mi em varen semblar hores o fins i tot dies.
Que hauria suposat la filtració d'aquest fet a la premsa i l'opinió pública. Que hauria passat si el món sabés que jo, el representant de Déu a la terra, havia estat a l'altra banda i n'havia tornat.
Tant nefast hauria estat parlar com callar, tant fatídic dir la veritat com mentir, hauria significat la fi d'allò que és creure, la mort de l'acte de fe.
Per sort les veus van ser acallades, el rumor va ser contigut i jo, en el fons del meu ésser, guardo el misteri més gran mai hagut.
El meu càrreg, el meu ofici, m'impedeix revelar mai aquest secret, he de fer com si jo no sabés que hi ha a l'altre costat, pel bé de l'essència de la fe. Però jo, ara que se m'ha esvanit el dubte, obriré els ulls davant la mort quan m'arribi l'hora i, un xic temerós, l'enfrontaré de cara.
Comentaris
-
i que és el que hi ha?[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 18-02-2011
( ... he de fer com si jo no sabés que hi ha a l'altre costat, ... )
la imaginació es desboca davant d'aquest paràgraf. -
Un secret ben guardat[Ofensiu]Unaquimera | 29-01-2011
Aquest relat m’ha sorprés, francament!
Per un costat, la narració deixa clar el que ha succeit, la gravetat dels fets, la successió de moments.
Per altre, la concatenació de mots en referència al protagonista, permet fer-se una idea bastant exacta del personatge.
Ara bé, per contra, no resulta evident el que ha vist o sentit en aquells minuts ( "Deu minuts de mort clínica" ), en què ha deixat de viure, o ha viscut en un altre pla, o ha anat i tornat de no se sap on.
Aquest secret i el misteri que guarda l’eclesiàstic deixa a la lectora intrigada... ah, com m’agradaria que expliqués “que hi ha a l’altre costat”!
Un relat intrigant... Seguiré passant, és clar!
T’envio una abraçada de dissabte,
Unaquimera
-
bon relat[Ofensiu]joandemataro | 18-01-2011 | Valoració: 10
original i que dóna per pensar al final...
gràcies pels teus comenataris al meu poema
ens anem llegint
una abraçada des de mataró
joan -
Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]Alícia Gataxica | 13-12-2010
http://associaciorelataires.com/
l´Autor
14 Relats
38 Comentaris
14897 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75