AU FÈNIX

AU FÈNIX

-Eulàlia, ho he aconseguit! Crida somrient en Bernat mentre puja esbufegant les amples escales.
-Què és el que has aconseguit, Bernat? Respon la seva dona des de d'alt de tot.
-Per fi sóc Secretari Reial.
Al arribar al final de l'escala agafa per la cintura a la seva dona i la volteja una, dues, tres vegades, tot cridant... Per fi! Per fi!
Estem a la Barcelona de 1390, desprès de molts anys de servei al Duc de Girona, en Bernat Metge a vist realitzats els seus somnis. El seu senyor fa tres anys que és Rei de Catalunya i Aragó, i encara que sempre ha estat un dels seus homes de confiança, el Rei li ha costat una mica posar-lo en el lloc que li pertany per la seva fidelitat. Ara com a secretari reial ha d'intervenir en els assumptes d'Estat i encara que el seu aragonès és fluït i elegant no deixa de tenir por que en els seus escrits no se li escapin algunes catalanades. Per això demana al seu senyor que li posi un ajudant avantatjat que vingui d'Aragó. D'aquesta manera podran aprendre l'un del altre.
El Rei no hi veu cap problema i en Fernando Borja aparèixer en la vida d'en Bernat.
Però gran va ser la sorpresa quan en Bernat va conèixer al Fernando. Deu meu, avantatjat si que ho era en la seva tasca administrativa, però de català ni bufa. En un bon principi en Bernat semblava que se li escapava el castellà, no hi podia fer res, així som els catalans, "Seny i Rauxa". Però desprès de queixar-se al seu senyor i de treure'n tan sols un... "Estimat Bernat, en Fernando és el fill d'un bon amic meu i quin millor mestre podria tenir per aprendre la nostre llengua que no fossis tu"
-Vaja entabanada m'ha fet el Rei, ara hauré lluitar per dos bàndols, millorar el meu castellà i per l'altre banda ensenyar-li el català a un jove que no en té n'idea.
El dies van passar i en Bernat se'n va sortir molt bé de la seva tasca. En Fernando en qüestió de un mes havia passat de no saber ni di "Bon dia" a parlar regularment, encara que el seu accent el delatés.
Al veure que allò funcionava i que hi havia molts dels seus ajudants que el llatí el brodaven, però el català tan sols el feien servir per parlar a casa. Va demanar al seu senyor de crear una escola de català per funcionaris. El Rei va fer un gest de sorpresa, però va somriure i li va concedir.
En poc temps la literatura en català va ressorgir. Ja es parlava català a més a més dels països Catalans, a Sardenya, a Sicília i encara que s'havien perdut els ducats de Atenes i Neopàtria també s'havia deixat empremta.
Poc va durar l'eufòria ja que el 1414 van entrar a regnar els Trastàmara i el castellà va tornar en els usos oficials, encara que en les institucions catalanes, gracies a homes com en Bernat, el català va continuar sent idioma oficial.
Des de llavors ha estat una lluita continua el mantenir i ensenyar el català. Desprès de 1.714 va ser prohibit i relegat a idioma casolà. Quan havia tornat al carrer desprès de molts anys, el 1.939 va ser apartat altre cop. Però el català és una llengua viva i reneix de les seves cendres com l'au Fènix i mentre hi hagi algú que vulgui aprendre, no morirà.