Arts [4] Un record musical

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
L’Amadeu era, o millor dit, havia estat, un músic cèlebre, un músic de categoria, un músic que havia donat el millor de si mateix durant tota una etapa de treball abocada a donar satisfacció al públic i, com no, a ell mateix; gaudia extraordinàriament amb la seva feina.

Havia dedicat tota la vida a perfeccionar la seva tècnica amb pràcticament la totalitat dels instruments de vent...

Els instruments de vent...! L’Amadeu no va poder evitar un somriure en recordar la primera actuació davant un bon nombre de persones. Era pels volts de Nadal de l’any, de l’any... bé, no podia recordar amb exactitud la data, però sí el fet.

Tota la colla portava molts dies assajant i ell, precisament ell, tenia problemes en certs passatges de la partitura. La flauta en aquells dies se li resistia una mica tot i que assajava amb tenacitat i ganes, moltes ganes, de fer-ho bé. En arribar el dia assenyalat, es palpava un cert nerviosisme en el director i en els seus col·legues... però l’Amadeu estava ben tranquil.

En acabar l’actuació, la sala aplaudí entusiasmada.

El director, una vegada ja fora de l’escenari, es dirigí a l’Amadeu i el felicità efusivament mentre ell, un xic encongit, es posava les mans a l’esquena amagant la funda de la flauta que havia fet servir d’instrument per no fallar una sola nota. L’Amadeu, en aquella època, devia tenir uns 6 o 7 anys...

——————
Escrit el dissabte 9, retocat lleugerament el dimarts 12 i revisat gentilment, com no podria ser d’altra manera per la Pilar Campmany i Piqué el dimecres 13 de febrer del 2019.

Comentaris

  • Què pìllastre l'Amadeu![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-03-2019 | Valoració: 10

    No m'estranya que estigués tranquil. Fins i tot jo, que no sé res del do re mi fa sol, seria capaç de tocar la flauta, el piano, o els platerets. Que espavilats són els teus personatges! Els hi fas fer tot el que tu vols i de la manera que vols. Són les teves titelles i les manegues d'una manera o d'una altra, la qüestió és sorprendre els teus lectors que llegeixen amb atenció les teves històries. I quan un es pensa que la cosa acabarà d'una manera, tu, zas! els hi canvies el pensament i poses la teva marca personal.

    Una abraçada a tota la família.

  • Un deu per l'Amadeu![Ofensiu]
    Pallars | 19-02-2019

    Si amb 6 0 7 anys l'Amadeu ja tenia els seus propis recursos fàcilment hom pot pensar que el personatge prometia. I, pel que es veu, així va ser.
    Salutacions, senyor Gausachs.

  • Divertit[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2019 | Valoració: 10

    Com sempre que et llegeixo, em sembla veure't al meu davant, explicant una historia amb sorpresa final, fins hi tot veig la cara de murri que fas.

  • Sorpresa final[Ofensiu]
    Materile | 16-02-2019 | Valoració: 10


    M'has ben enganyat, creia que era gran i resulta que era un marrec. Un relat distès que et condueix fins al final. Ets un mestre! Felicitats.
    Una abraçada,
    Materile

  • Records....[Ofensiu]
    brins | 16-02-2019 | Valoració: 10

    És curiós com els moments difícils ens queden molt més gravats a la memòria que els moments feliços. L'Amadeu sempre tindrà aquest record molt endins, malgrat haver aconseguit després l'èxit.

    Pilar

  • Thank youThe article you shared here is great. I really like and appreciate your work. I read your article deeply, the points you mentioned in this article are very helpful thanks for sharing.[Ofensiu]
    lysamari | 16-02-2019

    The article you shared here is great. I really like and appreciate your work. I read your article deeply, the points you mentioned in this article are very helpful thanks for sharing.
    temple run 3

  • Ai l'Amadeu![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-02-2019

    Penso que se m'escapa alguna cosa que no acabo d'entendre sobre aquesta flauta tan especial del primer concert de l'Amadeu.

  • Encisador.[Ofensiu]
    Nil | 15-02-2019 | Valoració: 10

    En començar a llegir el relat m'havia fet una idea errònia de l'edat de n'Amadeu. Perquè resulta que és un marrec de 6 ó 7 anys... Un relat que transmet un cert neguit al començament , però que fineix amb grans dosi de romanticisme i en certa manera també d'innocència. Un relat molt ben trenat, sense entrebanc, lliscant com la seda. Salut, Nil.

  • Amadeuet[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-02-2019 | Valoració: 10

    Ai caram amb l'Amadeu! Jo em pensava que això dels vents aniria per un altre costat... En fi, humanitat, proximitat, humor i musicalitat en aquests relats teus que sempre m'encanten. Una forta abraçada, Joan!

    Aleix

  • Mozart 2[Ofensiu]
    Loira Durban | 14-02-2019

    Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi" i a intercanviar compositors :)

    Molta sort i per molts relats!

    Marta

  • Mozart[Ofensiu]
    Loira Durban | 14-02-2019

    I la sorpresa, al final! Un petit gran mestre. Moltes gràcies per un relat tan musical :)

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-02-2019 | Valoració: 10

    M’ ha agradat molt el teu relat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

108 Relats

1162 Comentaris

134082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.