ART!!!

Glòria,

Abans de res, felicitar-te pel bell fet de dedicar una poesia a una gran dona i una gran artista.
Restitueixes la veritat i en revifes la seva vàlua.

No citarem August Rodin, o potser sí. Perquè Ella va viure en ell i per ell, però la seva obra perviu. Víctima d'un temps injust les seves peces ho reflecteixen. En efecte va patir l'art i l'acaronà i ella el sublimà.

Fas servir paraules incisives i d'una claredat lloable: són un clam i un bon senyal que res és en va. El seu univers probablement sigui recuperat com a genuí i únic. Ha succeït en molts d'altres àmbits. L'eternitat no ha de fer distincions i menys d'unes mans que forjaven a l'exterior els seus neguits i sentiments més nobles.

Fixa't, Glòria, com d'important és contemplar una obra d'art (pintura, escultura, orfebreria).
Passar de llarg a la següent peça, al següent vers, sense haver sentit res és no entendre que l'ART!!! busca despertar a l'individu de la seva letargia i indiferència grisa.
Llampecs obscurs: una energia que reclama i ens anima a seguir bategant.

El teu poema descriu fidelment les obres de Camille Claudel.

Fixa't, tot els camps són vàlids.

Admirable, Lavínia-Glòria!

Enhorabona poetessa-escriptora persona amant dels més senzills instants que viuen en els ulls dels altres.

Molt agraït.

Tota paraula teva és sempre benvinguda (insisteixo); i no tinguis pressa.
Petons!

PS

T'agraeixo els teus comentaris tan encertats i subtills (i d'altres...). Procuraré posar més atenció en la textura essent igualment delicat. Em fas dues preguntes. Re: no exactament, però t'hi acostes molt. El poema (inclòs només en la categoria de poesia) és precisament un estímul per provocar dues coses: una que qualsevol temàtica pot ser vàlida en l'art d'escriure i, dos exhortar a vèncer la racionalització. La meva estratègia sempre és la de la paradoxa. En tu, per exemple, una dona d'una prudència i claredat envejables ha suscitat (segurament vaig errat) certa estupefacció davant un àmbit d'aparença gèlida. Això és perquè ets una persona extraordinària que sap valorar els veritables sentiments. No t'has quedat indiferent davant del que has llegit i intuït atès que el teu paisatge interior és d'una ponderació providencial molt elaborada amb les vivències de la vida.

No en dubteu: el meu cor batega.
Petons Glòria!!
*
Aiguaviva, Catalunya.

fou com la cruesa de claude tan imponent com l'agror del pintor lucian freud?

claude camille i lavínia; gràcies a totes dues.

L'ART!!! i el segle XX!!! i la necessitat de que l'art n'abraci tot! la bellesa i la lletgesa! tot! que ens n'expliqui tot i ens doni motius per viure.


"L'hivern són les paraules que em dius
sense cap fulla. I el fred de no saber
què contestar-te. És una aixeta oberta que no raja,
el silenci"

Manuel Forcano i la llunyania de l'amor a "Corint"

Gràcies per aquest poema, Lavínia, m'ha agradat i gràcies -també-per fer un comentari al meu. Visca l'Art!!
Un petó!