Aquell estiu

Un relat de: angie

Conduïa un Panda blau. Això sí, era un fatxenda de cap a peus....Totes les adolescents del poble l'anomenaven dins d'un xiuxiueig. Però jo era massa petita per a participar d'aquelles converses, i me n'assabentava la majoria de cops, llegint-ne els llavis. M'aburria tant allà; sort que l'endemà tornava a Barcelona.

Passà el curs i les notes fóren excel.lents. Marxàvem a passar la nit de Sant Joan a ca l'àvia. Sopariem ràpid i aniriem corrents a Cal Moro, on cremava la foguera més impressionant de la comarca..... pots comptar....

El meu cos havia experimentat molts canvis aquell darrer any.... El primer vell púbic, el contorn marcat dels malucs, un fluix lleu a l'entrecuix... La mare ja m'havia explicat que totes les nenes es desenvolupaven d'aquella manera i per tant, allò només volia dir una cosa : m'estava fent gran.

Aquell vespre, mentre jugava amb el gos al jardí, s'aturà un vehicle davant la porta. Era en Xavier Olivé i ja no duïa el Panda blau. Em vaig posar vermella sense motiu. Ell em saludà amb un gest afectiu tot obrint la porta de ferro del carrer i sense solta ni volta em picà l'ullet. En Xavier no se'n va adonar, però el meu cor bategava acceleradament i ma veu s'amagà com si fos de contraband.
- Vinc a veure un moment la teva àvia. Demà, al dinar popular, ens toca repartir les coques.

I mirant-me descaradament continuà :

-Saps que estàs feta una noieta molt maca?. Caram, si no fos perqué ja estic compromès, et demanaria per sortir junts - digué amb to burleta.

Llavors, l'escalfor allotjada a la meva cara , va recòrrer tot cos, s'apoderà del baix ventre i una dolça esgarrifança m'obligà a recolzar l'esquena suada al tronc d'un salze, testimoni d'aquell primer encís.

Comentaris

  • Un despertar...[Ofensiu]
    ROSASP | 05-01-2006

    de sensacions desconegudes, el descobriment de l'inici d'un confús i excitant camí.
    Un relat escrit amb molta naturalitat, crec que això el fa proper, real i càlid.

    Petonets!

  • Sensacions[Ofensiu]
    kukisu | 04-01-2006

    Molt bé, Angie. En aquest relat expresses perfectament els sentiments que provoca l'adolescència i que de vegades poden durar molt més temps. Continuaré llegint-te, m'agrada la sinceritat del teu llenguatge.
    Et desitjo molt bon any 2006!

  • aiguademar | 04-01-2006

    :)! que macu. Aquells primers canvis que totes patim, i que de vegades ens espanten. El primer noi que et mira, i sols de saludar-te i fer-te algun comentari, l'entrecuix se't mulla i novament et sorprens. No saps de què estàs feta, solament que tot és nou.
    Els amics de ton germà o germana, que fins al moment els trobaves massa grans, lletjos, amb barba, amb la cara plena de grans i et deies -"el meu noviu mai serà com aquest"- i ara en canvi, no pots treure'ls l'ull de sobre quan venen a casa a jugar a la consola. Pases per davant molts cops, per anar a buscar un llapis (que possiblement en tenies un a la teva habitació, o dos si més no) a l'altra punta de la casa, o un got d'aigua tot i que no tinguis set.

    Quan entràvem a l'addolescència, qui ens diria el que seria, ningú, per moltes lliçons que et donés ta mare.

    una abraçada!

  • Noves...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-01-2006 | Valoració: 10

    ...sensacions de pubertat, l'amor arriba, la infantesa se'n va.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

226394 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com