Aniversari [1] Secrets electorals

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

S’acostaven les eleccions, i en Pere Punyetes el líder del Partit “X” i actual president, acabava de rebre un anònim on es deia que si es presentava novament, sortirien a la llum diferents afers que no li farien gaire favor... Només faltava això, ja prou que havien baixat les perspectives de renovació del càrrec, les enquestes ho deixaven ben clar... de totes maneres hauria de fer un pas enrere, no podia permetre que se sabessin certes coses. Sí, hauria de deixar que es presentés el seu segon, no podia fer res més.

***


En Pau Pèrrim el cap del Partit “Y”, actualment en l’oposició, s’havia fregat les mans. Quasi sempre, cada quatre anys hi havia un relleu en la presidència del país, cosa que succeïa més que pels mèrits del partit opositor i guanyador, per les mancances que havia demostrat el manaire de torn.

I si diem que s’havia fregat les mans, així en passat, és perquè en saber que en Pere Punyetes havia fet un pas enrere, considerava que ja tenia el càrrec a les seves mans. I no, no podia ser! Va rebre una carta sense firma que li comunicava que si no es retirava es farien públics diferents assumptes que tenia força amagats i que el perjudicarien notablement...

***


Faltava poquíssim per les votacions i en Perpetu Trepa, abanderat del Partit “Z”, partit emergent que en quatre dies s’havia fet sentir i donava força confiança al poble, un poble cansat i summament desanimat i desenganyat dels partits líders fins aquell moment. La retirada dels capdavanters dels dos partits principals li donaven força confiança en uns bons resultats...

———oOo———


Perpetu Trepa ho havia aconseguit, havia obtingut una majoria aclaparadora i ara li havia caigut força feina.

Sí, força feina! Ara no li quedaria més remei que buscar, indagar i trobar els secrets amagats d’en Pere i d’en Pau, secrets que no hi havia cap dubte que existien... Els anònims varen donar un bon resultat!

————
Escrit el 08/11/2019
Revisat el 11/11/2019 per la Pilar Campmany i Piqué



Comentaris

  • good author[Ofensiu]
    garrymccain | 26-11-2019

    tiktok followers

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-11-2019 | Valoració: 10

    Com sempre els teus relats m’ agraden, tens una manera d’ explicar que entra sil de mica en mica

  • En clau d'humor[Ofensiu]
    Pallars | 22-11-2019

    Un retrat en clau d'humor del panorama polític que vivim dia rere dia. Sembla que exageres però... no! Si sabessim del cert tot el que hi ha darrere ens faríem creus.
    Es d'agrair que podem seguir comptant amb relataires com tu que sempre ens fan somriure.

  • L'actualitat política en clau d'humor r[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Molt bò Joan, i adecuat. Et felicito i t'envio una forta abraçada des de Tenerife.

    Rafel

  • L'actualitat política en clau d'humor r[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Molt bò Joan, i adecuat. Et felicito i t'envio una forta abraçada des de Tenerife.

    Rafel

  • Un tema sempre vigent...[Ofensiu]
    brins | 20-11-2019 | Valoració: 10

    Quantes estratègies han d'utilitzar els polítics...
    Molt ben explicat, Joan, novament ens has delectat amb el teu humor fi i encertat.

    Una abraçada

    Pilar

  • Molt actual...[Ofensiu]
    Naiade | 20-11-2019 | Valoració: 10

    ...i ben trobat. Es com un article publicat avui mateix en algun diari. Sempre amb clau d'humor saps trobar el mot just per donar en el clau. M'ha agradat molt

  • Joan Laporta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Mira, m'has fet pensar amb en Joan Laporta, que es va presentar a les eleccions i va desaparèixer misteriosament pocs mesos després, talment com si l'haguessin pressionat. Relat molt actual, Joan. I sí, al meu relat, can Tacanyol és una brometa emprenyada del protagonista, volent destacar la tacanyeria del seu contrincant. I com pots veure, t'he fet cas escrivint en prosa. Una forta abraçada, Joan, des d'una Ribes de Freser fresqueta (fa un fred que pela! Sort que a casa tenim una magnífica calefacció).

    Aleix

  • Quanta raó![Ofensiu]
    Materile | 18-11-2019 | Valoració: 10


    No sé per què em sembla haver viscut o visc el teu relat. Magnífica representació d'una realitat en clau d'humor, Joan! M'agradaria saber-ne tant com tu.
    Estic contenta que hagin tornat els relats, encara que sigui amb forma de concurs i no hagi de guanyar mai, és una manera de no perdre la fe i les ganes de continuar lluitant. Ja saps que tinc la vida complicada, però val la pena llegir els amics i que comentin.
    Sí, Joan m'ha agradat el teu relat; FELICITATS!!

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • posant el dit[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-11-2019

    En clau d'humor però posant el dit a la llaga. Quanta raó!
    Sí que em sap greu això de que costi de llegir, però penso que no podem fer sagnia de paràgraf, oi? I si ho fem manualment ens descompta caràcters.
    En tot cas, a la propera convocatòria provo de deixar una línia entre paràgraf i paràgraf a veure si és possible. Em sabria molt greu que el "meu" lector number 1 tingués dificultats per llegir-me.
    Gràcies per ser-hi, Joan!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

109 Relats

1172 Comentaris

138985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.