8 DEL MATI DEL 5 DE GENER DE 1960

Un relat de: Josep Ventura

La seva voluntat era més forta que el dolor de les ferides que com claus d’acer li cremaven al cos. La gèlida nit de gener no l’aturà de travessar nedant el riu, camps a través fuig de la cacera que l’envolta, el tren podia ser la salvació per arribar a la capital i amagar-se en un cau d’aranya. Amb l’ajuda de les armes que se’ls miren els maquinistes li donen els seus entrepans mentre fan que els vagons marxin lleugers, un fum negre surt del infern de la maquina tan roent com el que ell duia dins seu. Al cap d’una hora de camí, el tren va a poc a poc per entrar en un poble i en Quico aprofita per saltar del sostre del vago. S’endinsa per un carrer buscant un metge, la febre i gangrena eren insuportables, s’equivoca de porta i en l’aldarull arriba el someten. En un intercanvi de trets cau mort al terra del carrer glaçat l’últim guerriller i els seus ideals. Els guanyadors d’una guerra entre l’odi i la por li desfiguren la cara a trets i l’enterren en un racó fora del cementiri.
Tots els que el perseguien per camins i boscos com un eixam d’abelles verinoses i esporuguides respiraran tranquils.

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Naiade | 11-12-2016 | Valoració: 10


    Veig que no ets l'únic en recordar aquells fets que van marcar-me quan tenia cinc anys. M'ha agradat com ho descrius, amb aquella força que inclou els fets cruents que varen trastocar la vida d'aquest poble tranquil.
    Et deixo l'enllaç al meu relat sobre el mateix tema, per si et ve de gust llegir'ho, des dels ulls d'una criatura que de gran va aprofundir en el tema.

    http://relatsencatala.cat/relat/el-sabater/1042115

    Salutacions

  • Ferides obertes[Ofensiu]
    brins | 10-12-2016 | Valoració: 10

    Un text que esfereeix el cor, Josep; recorda amb paraules encertades i sentides uns instants de crueldat i de desesperació que no es poden oblidar. Maleïdes guerres!!!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Homenatge a en Quico[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-12-2016 | Valoració: 10

    Un homenatge literari a la figura de'n quico Sabater, el darrer maquis assassinat als carrers de Sant Celoni, després d'unes hores horroroses. Un salut a tots aquells lluitadors i una forta abraçada a tu per posar-lo damunt la taula. Una forta abraçada, Josep.

    Aleix

  • La fugida d'un desesperat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-12-2016 | Valoració: 10

    Pobre home guerriller. Encara que no defenso la guerra, em fa la sensació que ell era dels bons (suposo que en algunes guerres qui s'autodefensa és el bo) i que no mereixia la persecució de que era objecte i que li costà la pròpia vida.

    Les guerres són crues. Hi ha una frase que diu que "en la guerra no hi ha cordura; només formes útils d'estar boig".

    Lo més trist és el final de tot, que l'home pensa en refugiar-se i en tirar endavant, però al final mor a trets i patades de gente enemiga que disfruta amb el seu dolor (ells, sí). Trist, efectivament.

    Un melodrama molt ben aconseguit, si puc dir-lo així.

    Ens veiem!!

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat que m' ha agradat molt

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

104 Relats

436 Comentaris

70838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com