MELOREPTE15

Cau.
Enmig del foc
I abraça la brasa encesa
I abrasa la solitud d'un sol
Que ja no sap cremar en un cel
Fet de tenebres i cendra,
Cansat d'il·luminar
La mesquinesa
De l'home.
En pau.

Pren
Allò que no
T'ompli i només serveixi
Per aparentar que tens companyia
I corca el cansat record de la darrera paraula
Dita i la conxorxa del silenci
S'atura al teu davant
I et parla, caprici
De qui amb res
Corprèn.

Prou.
Crides al vent
Amb forces que saps
Que s'esgotaran abans del començ
I et venç la derrota del desfici pel no-res
I et persegueix la perpetuïtat
De saber que les passes
Caminades s'obliden
En la pols del camí
De nou.

Blaus.
Mar i cel que t'envolten
Et devoraran en l'anonimat,
En la grandesa de la infinitud
I t'adonaràs que segueixes sent ínfim
Malgrat l'esforç per mantenir-te
Dret en constant equilibri
Fràgil, i qualsevol
Cop l'altera
I caus.

Plou fa estona
amb la cadència rítmica
monòtona
d'oferiment letàrgic
Des de la finestra
observo les gotes d'aigua
que llisquen i corren
per la superfície translúcida
Gotes que ballen
zigzagades vives
signes canviants
com si algú gargotegés
un jeroglífic acuós
En un instant de lucidesa
atanso els llavis
l'alè càlid dibuixa un cèrcol
i es revela
com tinta invisible en un pergamí
el que esdevindrà.
Davant dels meus ulls
que ploren.

Allò que mai et vaig dir, el que et vaig plorar,
sentiments empassats en absolut desordre,
amb el temps són la guia de les meves obres:
et faria res poder-los catalogar?


Pressa per retrobar allò que va passar,
tot allò que enyoro i que tinc por de perdre.
Por d'ensopegar un altre cop amb les cendres
d'aquest amor que entre els dos vam socarrimar.


Corro carrer avall cercant-te sense parar
entre semàfors i senyals, seguint dreceres.
Les imatges em venen al cap, no m'esperes.
Et trobo, estic torbada, no has canviat.


És tard per reviure junts tot el que ens vam perdre?

Fuig. No preguntis.
Cremen les respostes
quan les paraules són amargor.

Plou i s'inunda
el cervell per complet
que s'esforça per sobreviure.

On cercaràs
allò que et manca
si els camins es tanquen en deixar-los?

Enlloc, quan la set etviu en la gola.
Fuig, ànima en pena,
cendra del dubte.

Fuig. No preguntis.
Cremen les respostes
quan les paraules són amargor.

Plou i s'inunda
el cervell per complet
que s'esforça per sobreviure.

On cercaràs
allò que et manca
si els camins es tanquen en deixar-los?

Enlloc, quan la set et viu en la gola.
Fuig, ànima en pena,
cendra del dubte.

Nit que es desvetlla sense tu,
parany de la solitud,
tot ombra.
Parla de tu el meu ofec,
em moc enmig l'aire opac
que t'invoca.
M'esclafa la lluna al fred carrer,
i la teva finestra és tancada.
Com un ull, ens va mirar,
caminant abraçats
amb els somriures com frondes.
Camí de la llibertat,
trencant lligams i comportes
van ser els teus petons carnals.
Però no vaig poder dir-t'ho
i així, sense creure en mi,
et vaig deixar acomiadar.
Pena que m'enduc endins
i on basteixo amagatalls
per fer culte dels sabors
de tots amors que has deixat.

Coooorren!

He de dir, que des del primer cop que vaig sentir-la per la ràdio em va agradar el seu ritme! i no en sabia el grup!

Gossos! Realment, fins no fa gaire, bastant desconeguts per mi, i tenen cançons molt bones.

només era per felicitar-te per la tria! escoltant-ne ben bé la lletra, m'adono que encara és millor.

ara, aquí baix, posaré el repte. ;)

nanit,
kispar

Entre els carrers, com somnis que fugen,
amunt, ben alt, alçant-se mentre imploren
els crits dels menys atordits
i els qui no s'ensorren.

Corren, ells corren.
Volen, sempre amunt.

Pluges sota les pestanyes,
llums d'incandescències trobades
que s'enyoren d'esperances gastades
que caducaren en temps ja oblidats.

Imatges que no se'n van.
Desesperances que perduren.

Mirant amunt. Traspassant núvols cúmuls
més enllà d'il·lusions que un va trencar.
Somric, i a la ment la desconcertant
i constant pregunta: qui sóc?

Raigs de llum, que esborren tristors.
Dibuixen diferents escenes en nous paisatges,
per caminar, despertar; i seguir avançant.
Descobrir, despertar; mai més amagar.

Per què no dir? Deixar de somiar?
Cessar de pensar? Oblidar-se d'existir?

Gotes d'aigua que fugen,
somrients entre paraules que deambulen
pels pensaments que resten retinguts
en moments que sempre podran ser obtinguts
i perduren.

Sé que el temps ens pot canviar,
però tampoc ens canvia tant,
o no canviem i tan sols
evolucionem en l'espai
o en el temps.
Estic confós per tanta bellesa
que va marxar en un instant.

Amb orgull banal
vivim d'il·lusions,
veient com no hi ha res
que ens mudi el sentit.

Ens creem afanys fantàstics
per viure la nostra farsa,
pintant-la de tarda de pluja
on riem i ballem, contents,
abans de sortir corrents,
sota un aiguat on no esquivem els tolls,
que ens fa retrobar-nos ben molls.
Esbosso un somriure, còmplice,
i ella ho fa també,
un somrís llest i mofeta.

Els batecs del cor es desfermen,
i s'atansa al meu costat,
m'agafa de les mans i clou les parpelles
-no entenc el perquè ho fa,
és com si em faltes la llum-
Em cerca els llavis,
i després d'un tempteig breu
la seva humitat m'escorcolla,
llepant-me, tastant-me.
No voldria que sortís mai de dins meu,
i alhora voldria ser dins d'ella,
ara mateix.

I el món s'enfosqueix en un instant...

Alguna cosa ens ha canviat,
la meva vida és pretendre
retornar amb ella un cop més,
visc talment un somni errant.

Acceptaré el veredicte lacerant,
ja no hi és,
i no podré fer-li comprendre
que me l'estim de veritat.

El món s'enfosqueix en aquest instant.

Ploma a l'aire...

Ta ta tan!
tatata...
tatata ta tan! tan!
tatata ta tan! tan!
tatata ta tan! tan!

Ploma a l'aire...
cercant destins per unir,
entra per la finestra...

Em busca un destí ?

Fujo, he de sortir de pressa!
He de córrer! He d'arribar!

Tinc una cita amb el meu neguit.
Aviat hi seré, res ni ningú m'aturarà.

Em contradic quan ploc i faig sol alhora.

Abans de decidir la fi em deixo endur
per la candidesa
d'aquest dia inigual i heterogèni.

Inspecciono els propis sentiments i pensaments.

Mentrestant aquí a la plaça,
asseguda a la taula,
m'arriba la ploma del destí.

Algú em busca, he de respondre a la crida.

He de córrer,
més ràpid, a córrer!

M'aturo... miro al voltant.
No sé on sóc ni m'importa.

Corro, corres, correm.
Estic arribant...bfff!

Jo també arribo... bfff!
Arribo, arribes, arribem.

Plomes neguitoses a dojo,
atmosfera de plomes en erupció,
que s'esbatussen per un lloc al destí.

I tu, i jo,
som aquí per demostrar-nos
el nostre incipient neguit.

Ta ta tan!
ta ta ta...
tatata ta tan! tan!
tatata ta tan! tan!
tatata ta tan! tan!
________________
llampec