Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RPV 242 - DRAWING LIFE d'Henry Yan
Intervenció de: gypsy | 01-02-2013
Us proposo un dibuix confegit per l'artista Henry Yan. Nascut a Xangai, va estudiar amb alguns dels pintors i professors d'art més famosos de la Xina. Actualment és instructor de dibuix i pintura a la prestigiosa Acadèmia d'Art del Sant Francisco College, als Estats Units.
Si us interessa aprendre més sobre Henry Yan, podeu fer-ho a través del seu lloc web: www.henryyanart.com
![henryyan_zps16105fbe](http://i185.photobucket.com/albums/x56/gypsydevil_2007/henryyan_zps16105fbe.jpg)
- Poesia o prosa poètica
- Termini: fins divendes 8 de febrer a les 18:00h
Us espero poetes, a vosaltres, que no poseu límits als vostres mots.
gypsy
Respostes
-
Íntima espera
Anaïs | 03/02/2013 a les 19:11T’has assegut a la vora del llit i allí t’has quedat immòbil. No portes rellotge, no tens pressa, el pas del temps no té ni la més mínima importància per tu. Ja t’has preparat i no tens res més a fer. Vestida per estimar, esperes el seu retorn damunt els llençols rebregats.
En aquesta habitació de parets blanques despullades hi acumules els records dels dies passats. La teva mirada es passeja pels severs objectes que t’envolten. Muts, impassibles, han aguantat sorolls i cops, les anades i vingudes, els embats furiosos, els moviments apressats, els esbufecs i les culminacions amb l’estoica calma de la fusta. No et retreuen res, però envermelleixes, com si de sobte prenguessin vida, com si de repent, els mobles tinguessin ulls, boca, orelles.
Abaixes la mirada, no ho pots suportar, et sents culpable. Culpable de sentir, culpable de deslliurar-te sense miraments, culpable. No fas bé, però una força superior ja fa temps que et domina.
Aquests mobles, fins ara inerts, sembla que t’estiguin incriminant, sembla que t’estiguin cridant: “No hauria de pronunciar el teu nom enmig de sospirs, no et correspon a tu ser acariciada per les seves mans. No hauries de ser tu la que conegui els seus secrets ni disposi de les seves vides ocultes...” Ho saps, no et toca a tu ser feliç.
Però sents passos i el pom que gira. El teu cos ja s’ha oblidat de tu i només espera ser acollit entre els seus braços.
-
Sleeping Beauty
deòmises | 05/02/2013 a les 12:39He somniat els traços del teu cos exacte,
El somrís que espera una mirada clara
En nits de vetlla, quan la tristor compacta
Els record en la memòria i s'hi empara;
Els braços que acullen l'escalfor absent,
El neguit d'un cor entusiasta que sobreviu
Gràcies a la il·lusió, quan la pluja és corrent
A seguir i en el diluvi deixa l'amor que escriu.
He somniat paraules contra la melangia làbil,
La pell mentre la devora una boca, que amara
La sequera, perquè l'hivern esdevingui etern estiu;
L'endemà arrapat a l'esquena, pacífica i hàbil
Guerrera, en lluita callada, quan despertar és l'acte
Més bell i pur que es pugui somniar, bella dorment.
d.
-
RE: RPV 242 - DRAWING LIFE d'Henry Yan
Atlantis | 06/02/2013 a les 22:02Vaporosa,
amb vestit de setí i sabates vermelles
espero un ballador que se m’acosti
-diu la mare que sóc la més bonica -
i que em faci volar entre fanals.
Pensativa,
el cap cot i amb les galtes enceses
esbosso filigranes a la pista de ball
- no pateixis hi ha un príncep que t’espera-
com esteles al mar o bé en el cel.
Cap endins
la vida pot ser dolça com un vals
o l’adàgio que escolto entre els poemes
- el que vull per tu es que t’estimin-
o bé amarga com un cop de puny.
Tan m’he fa
si no hi apareix un príncep en el conte
em posaré un vestit i unes ales de seda
-vaporosa, pensativa i endins-
i dansaré amb amor vital i lliure.
-
millor així
Atlantis | 07/02/2013 a les 09:28
Vaporosa,
amb vestit de setí i sabates vermelles
espero un ballador que se m’acosti
-diu la mare que sóc la més bonica -
i que em faci volar entre fanals.
Pensativa,
el cap cot i amb les galtes enceses
esbosso filigranes a la pista de ball
-- no pateixis hi ha un príncep que t’espera--
com esteles al mar o bé en el cel.
Cap endins
la vida pot ser dolça com un vals
o l’adàgio que escolto entre els poemes
-- el que vull per tu es que t’estimin--
o bé amarga com un glop de fel.
Tan m’he fa
si no existeix un príncep en el conte
em trauré el vestit i les sabates
--vaporosa, pensativa i endins--
i tal com sóc, dansaré nua i lliure.
-
Mortalla
diumenge | 07/02/2013 a les 13:15
Mig dibuixada,
sec a l’habitació quieta,
resistint l’esfondrada.
Ni festes ni colors
no m’acompanyen,
només el temps colpit
m’obre passera,
m’he d’alçar i endavant
fer anar les meus passos.
Sóc mortalla d’amor
que vol renéixer.
-
Mortalla (millor aquí)
diumenge | 08/02/2013 a les 14:19Desdibuixada,
sec a l’habitació quieta,
resistint l’esfondrada.
Ni festes ni colors
no m’acompanyen,
només el temps colpit
m’obre passera,
m’he d’alçar i endavant
fer anar els meus passos.
Sóc mortalla d’amor
que vol renéixer.
-
Adolescent
Carles Ferran | 08/02/2013 a les 10:15
Perduda en els teus somnis, noia adolescent,
penses mons de joia i prínceps blaus
que mai no has de conèixer. Confusa i espantada,
abandones l’ infantil cos que t’estrenyia,
- crisàlide involuntària -, i et trobes un nou cos
que t’és estrany i no governes.
T’espera un món ingrat, princesa:
eufòries i tristors contradictòries,
amors absoluts, decepcions irreversibles;
la inquietud d’un desig incipient irreprimible
atiat per carícies inexpertes i maldestres;
dubtes existencials, cabòries, ràbia,
emotivitat inestable i trencadissa,
desconcert, inseguretat, orgull.
Rebel•lia.
Benvinguda a la vida, joveneta.
-
PAPALLONES
Núria Niubó | 08/02/2013 a les 11:58
En la plàcida espera, se’t fa present
el desig latent i el temps reclòs
d’una enyorada i feliç adolescència.
Vesties fines sedes i aromes de Paris.
Senties papallones, dins el cor, en veure’l.
Els dies s’omplien de carícies i petons.
És la màgia del primer amor que mai s’oblida.
Reviure’l en l’edat madura és utopia?
Sentir-te desitjada, és vana il•lusió?
Ja és serena l’espera i fins i tot plaent.
Les mirades dibuixaran suaus rialles.
La tendresa de les carícies irisarà les pells.
I tornaran a volar papallones dins el teu cor.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (7 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (2 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- La llera del riu té set (2 comentaris)
- Ens som refugi (3a part) (1 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- Un “don Juan” de 90 anys (2 comentaris)
- La neta de “los Americanos” (14 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (13055 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (503 lectures)
- Capacitat per Decidir (376 lectures)
- La bellesa d'un gest (324 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (222 lectures)
- 3cosos 3energies (182 lectures)
- Turuta (127 lectures)
- Obashim i Misaki (14). El retorn de la Misaki Manaka al seu temps. (119 lectures)
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts] (99 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (99 lectures)
Nous més comentats
- Capacitat per Decidir (9 comentaris)
- La bellesa d'un gest (8 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (7 comentaris)
- 3cosos 3energies (6 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (3 comentaris)
- Sota el cirerer de La Plana (3 comentaris)
Nous més votats
- La bellesa d'un gest (Agrada a 4 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 3 relataires)
- 3cosos 3energies (Agrada a 2 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 2 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (última part) (Agrada a 1 relataires)