Detall intervenció

RPV 242 - DRAWING LIFE d'Henry Yan

Intervenció de: gypsy | 01-02-2013


Us proposo un dibuix confegit per l'artista Henry Yan. Nascut a Xangai, va estudiar amb alguns dels pintors i professors d'art més famosos de la Xina. Actualment és instructor de dibuix i pintura a la prestigiosa Acadèmia d'Art del Sant Francisco College, als Estats Units.
Si us interessa aprendre més sobre Henry Yan, podeu fer-ho a través del seu lloc web: www.henryyanart.com


henryyan_zps16105fbe




- Poesia o prosa poètica
- Termini: fins divendes 8 de febrer a les 18:00h

Us espero poetes, a vosaltres, que no poseu límits als vostres mots.

gypsy




Respostes

  • Íntima espera
    Anaïs | 03/02/2013 a les 19:11
    T’has assegut a la vora del llit i allí t’has quedat immòbil. No portes rellotge, no tens pressa, el pas del temps no té ni la més mínima importància per tu. Ja t’has preparat i no tens res més a fer. Vestida per estimar, esperes el seu retorn damunt els llençols rebregats.
    En aquesta habitació de parets blanques despullades hi acumules els records dels dies passats. La teva mirada es passeja pels severs objectes que t’envolten. Muts, impassibles, han aguantat sorolls i cops, les anades i vingudes, els embats furiosos, els moviments apressats, els esbufecs i les culminacions amb l’estoica calma de la fusta. No et retreuen res, però envermelleixes, com si de sobte prenguessin vida, com si de repent, els mobles tinguessin ulls, boca, orelles.
    Abaixes la mirada, no ho pots suportar, et sents culpable. Culpable de sentir, culpable de deslliurar-te sense miraments, culpable. No fas bé, però una força superior ja fa temps que et domina.
    Aquests mobles, fins ara inerts, sembla que t’estiguin incriminant, sembla que t’estiguin cridant: “No hauria de pronunciar el teu nom enmig de sospirs, no et correspon a tu ser acariciada per les seves mans. No hauries de ser tu la que conegui els seus secrets ni disposi de les seves vides ocultes...” Ho saps, no et toca a tu ser feliç.
    Però sents passos i el pom que gira. El teu cos ja s’ha oblidat de tu i només espera ser acollit entre els seus braços.
  • Sleeping Beauty
    deòmises | 05/02/2013 a les 12:39
    He somniat els traços del teu cos exacte,
    El somrís que espera una mirada clara
    En nits de vetlla, quan la tristor compacta
    Els record en la memòria i s'hi empara;

    Els braços que acullen l'escalfor absent,
    El neguit d'un cor entusiasta que sobreviu
    Gràcies a la il·lusió, quan la pluja és corrent
    A seguir i en el diluvi deixa l'amor que escriu.

    He somniat paraules contra la melangia làbil,
    La pell mentre la devora una boca, que amara
    La sequera, perquè l'hivern esdevingui etern estiu;

    L'endemà arrapat a l'esquena, pacífica i hàbil
    Guerrera, en lluita callada, quan despertar és l'acte
    Més bell i pur que es pugui somniar, bella dorment.



    d.
  • RE: RPV 242 - DRAWING LIFE d'Henry Yan
    Atlantis | 06/02/2013 a les 22:02
    Vaporosa,
    amb vestit de setí i sabates vermelles
    espero un ballador que se m’acosti
    -diu la mare que sóc la més bonica -
    i que em faci volar entre fanals.

    Pensativa,
    el cap cot i amb les galtes enceses
    esbosso filigranes a la pista de ball
    - no pateixis hi ha un príncep que t’espera-
    com esteles al mar o bé en el cel.

    Cap endins
    la vida pot ser dolça com un vals
    o l’adàgio que escolto entre els poemes
    - el que vull per tu es que t’estimin-
    o bé amarga com un cop de puny.

    Tan m’he fa
    si no hi apareix un príncep en el conte
    em posaré un vestit i unes ales de seda
    -vaporosa, pensativa i endins-
    i dansaré amb amor vital i lliure.


    • millor així
      Atlantis | 07/02/2013 a les 09:28

      Vaporosa,
      amb vestit de setí i sabates vermelles
      espero un ballador que se m’acosti
      -diu la mare que sóc la més bonica -
      i que em faci volar entre fanals.

      Pensativa,
      el cap cot i amb les galtes enceses
      esbosso filigranes a la pista de ball
      -- no pateixis hi ha un príncep que t’espera--
      com esteles al mar o bé en el cel.

      Cap endins
      la vida pot ser dolça com un vals
      o l’adàgio que escolto entre els poemes
      -- el que vull per tu es que t’estimin--
      o bé amarga com un glop de fel.

      Tan m’he fa
      si no existeix un príncep en el conte
      em trauré el vestit i les sabates
      --vaporosa, pensativa i endins--
      i tal com sóc, dansaré nua i lliure.
  • Mortalla
    diumenge | 07/02/2013 a les 13:15

    Mig dibuixada,
    sec a l’habitació quieta,
    resistint l’esfondrada.
    Ni festes ni colors
    no m’acompanyen,
    només el temps colpit
    m’obre passera,
    m’he d’alçar i endavant
    fer anar les meus passos.
    Sóc mortalla d’amor
    que vol renéixer.
    • Mortalla (millor aquí)
      diumenge | 08/02/2013 a les 14:19
      Desdibuixada,
      sec a l’habitació quieta,
      resistint l’esfondrada.
      Ni festes ni colors
      no m’acompanyen,
      només el temps colpit
      m’obre passera,
      m’he d’alçar i endavant
      fer anar els meus passos.
      Sóc mortalla d’amor
      que vol renéixer.

  • Adolescent
    Carles Ferran | 08/02/2013 a les 10:15

    Perduda en els teus somnis, noia adolescent,
    penses mons de joia i prínceps blaus
    que mai no has de conèixer. Confusa i espantada,
    abandones l’ infantil cos que t’estrenyia,
    - crisàlide involuntària -, i et trobes un nou cos
    que t’és estrany i no governes.

    T’espera un món ingrat, princesa:
    eufòries i tristors contradictòries,
    amors absoluts, decepcions irreversibles;
    la inquietud d’un desig incipient irreprimible
    atiat per carícies inexpertes i maldestres;
    dubtes existencials, cabòries, ràbia,
    emotivitat inestable i trencadissa,
    desconcert, inseguretat, orgull.
    Rebel•lia.

    Benvinguda a la vida, joveneta.


  • PAPALLONES
    Núria Niubó | 08/02/2013 a les 11:58

    En la plàcida espera, se’t fa present
    el desig latent i el temps reclòs
    d’una enyorada i feliç adolescència.

    Vesties fines sedes i aromes de Paris.
    Senties papallones, dins el cor, en veure’l.
    Els dies s’omplien de carícies i petons.

    És la màgia del primer amor que mai s’oblida.
    Reviure’l en l’edat madura és utopia?
    Sentir-te desitjada, és vana il•lusió?

    Ja és serena l’espera i fins i tot plaent.
    Les mirades dibuixaran suaus rialles.
    La tendresa de les carícies irisarà les pells.

    I tornaran a volar papallones dins el teu cor.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: