Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

MELOREPTE 163 : "TOKYO MELODY" - HELMUT ZACHARIAS

Intervenció de: angie | 01-10-2011

Aquest tema sempre em transporta a casa, amb el pare, ell tenia el disc i tot i que jo encara no havia nascut al 1964, quan en Zacharias va composar la peça per als Jocs Olímpics de Tokyo, suposo que si jo la tinc tan ficada a la "ceba" és perquè era una melodia que debia significar quelcom per al meu pare, així que aquí us la deixo. Vaig a buscar el disc i sentir-ne l'olor de la caràtula...era blava... fent aigües, hi havia una barca em penso... aix, se m'ha despertat la memòria més profunda!!!!!!!!!!

Per cert, teniu temps per escriure els vostres poemes o lletres de la cançó, fins dimecres 5 d'octubre a les 24 hores.

Respostes

  • glups! no ha sortit! a veure...
    angie | 01/10/2011 a les 11:26
    [Respondre]
    http://www.youtube.com/watch?v=V6TmLx4xFeE
  • Mai més
    gypsy | 04/10/2011 a les 14:56
    [Respondre]

    I el ritme cavalca lliure dins el vent,
    ja no tenim por del poder del silenci
    cridem fort, volem que tots sentin
    el plaer d'una follia desbocada,
    el goig d'existir dins d'aquesta vida,
    sense haver d'agenollar-nos mai més.
  • D i a n a z e n
    Bruixot | 05/10/2011 a les 16:48
    [Respondre]

    en el centre de la pista corre un aire com de cavall
    descalç i passa que tens els dits negres i la corda
    tensa de pensar que mous el dit un pèl més enllà com
    si la baula inesperada et fes vesprejar el cel de cap
    i
    caus
    en el centre de la
    pista

    caldrà esperar encara vint i vuit anys més

    X
  • Nostàlgia de Tòquio
    deòmises | 05/10/2011 a les 17:32
    [Respondre]
    Com ahir, la ciutat esdevé propòsit de solitud,
    Símbol de la melangia extrema,
    Del necessari desig de sentir-se viu
    Perquè, en ple dolor, el batec de la vida glapeix.

    Encara avui.
    I és com esguardar el precipici i cercar-hi el fons.
    Almenys intentar-ho, mentre s'ennubila la vista
    Carregada de paisatges.

    Vindran vents d'enlloc, la ginesta flèbil d'un sol
    Que ha estat tenyit massa vegades,
    El cos estrany en continu     jet lag vital.

    I, encara avui, sabré els noms d'allò que crec tangible,
    I que m'envolta.
    Com si el     tsunami ressonés a les portes de la llar.



    d.
  • RE: MELOREPTE 163 : Jocs a Tòquio
    rnbonet | 05/10/2011 a les 21:15
    [Respondre]

    Pertot arreu es desvetlen fines músiques
    que fan somniar en pors que no existeixen
    navegant per les boires del precís territori
    d'un circ antic amb llargues lloses blanques.

    Mentre, brollen banderes al so de les paraules
    entre el públic que mira l'evolució dels cossos,
    pronunciant els noms, lliscant pel marbre pur
    cap un destí volgut de llorers i de glòries.

    I aquells que aconsegueixen la proesa
    oferiran als déus, amb veu antiga i coneguda,
    aigua a la mar, veles al vent, arrels al terra.
  • Esperant el dia
    iong txon | 05/10/2011 a les 22:57
    [Respondre]

    L’espera llarga, d’una nit eterna
    els crits d’esglai en la tempesta
    la fosca història ha quedat enrere

    La cançó enfadosa de les onades
    però encara tens la mirada serena
    dormen d’occident totes les illes

    Uns ulls d’ametlla esguarden l’oceà
    el front blanc, la carona de nena
    encara tens oli al teu llumener

    Els cirerers ja comencen a florir
    i el vaixell del sol enfila la teva badia
    Neix Venus del mar, amb cor de mare

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats