Algú reconeix aquest poema?

Jo li preguntaria a "xeskalibur"

En el Google he trobat una obra de teatre de teatre titulada: Les (h)eures del mar.
de Frederic Soler [Serafí Pitarra]

No sé posar l'enllaç, però ho he trobat posant els quatre porimers versos


Amb ella i jo ve a passar
com en lo que m'acut ara,
perquè es diu que és l'atzavara
l'enamorada del mar.
Conten que va neixe un dia
en els sorrals d'una costa,
quan anant el sol de posta,
sos raigs la lluna estenia,
i que al veure-la jugar
amb diamants i argent, coín ara,
del mar la pobra atzavara
sa va al punt enamorar.
Llavors, la lluna, gelosa,
per els marges, terra endins
va tirar-la, i era aixins
encara planta ufanosa.
Res matava al seu arrel,
i per més que, sempre avara,
més endins l'entrava encara
la blanca reina del cel,
mai, per molt que ho va provar,
amb son rigor l'abatia,
que, verda i forta, vivia
perquè veia un xic de mar.
Sortí la lluna, va creure
que devia entrar-la encara,
ho va fer, i l'atzavara
morí quan mar no va veure.
Percó quan torna un viatger,
si solament una en trova,
exclama al punt : — Bona nova !
A prop la mar té de ser.
Perçó dic que'm ve a matar í
qui de ma terra m'allunya...
Jo haig de veure a Catalunya
com l'atzavara a n'el mar.
I l'haig de veure, perquè
com d'ell, ella, enamorada,
jo a ma pàtria en^logalada
estimo amb amor i ff j .
I per mi, amant encisat,
no crec que hi puga havè amor.
ni saviesa, ni valor,
ni riquesa, ni lleialtat,
ni virtut, ni honor, ni seny 1 ,
aont no es vegi el Llobregat,
eís turons de Montsérrat,
i el mantell blanc del Monseny.

(Se' n va.

Ostres !!! moltes gràcies Joan. M'has alegrat el dia!!