COSES MEVES

Avui a l’escola la senyoreta ens ha demanat de fer una redacció pel proper dilluns i hem de parlar sobre el que representa per a nosaltres el llegir i escriure. Ens ha explicat que ha de ser individual i que no la podem treballar en equip perquè els sentiments de la l’escriptura i la comprensió de la lectura són molt personals. És veritat que hi ha companys de la classe que no els agrada llegir gens i només en sé d’algunes que escriuen alguna cosa als seus diaris íntims que acabem llegint les de la colla, i no conec cap noi que n’escrigui un, i si n’hi ha ho porta en secret. Els nois acostumen només a escriure notes barroeres que traspassen la classe de mà en mà i potser, pel que jo he observat en el seu rostre, en Miquel, el de les ulleres que no es fa amb ningú, és l’únic que no para d’escriure coses a l’agenda, o potser només fa gargots.
A casa hi ha una altra devoció per aquest tema. Els pares, de sempre, ens han obert els ulls a la lectura i l’escriptura, i el pare sempre diu que s’ha de llegir molt per escriure quatre ratlles ben enteses. Una bona part de les preguntes que els adrecem, sempre obtenen la mateixa resposta, -això busca-ho a l’enciclopèdia, i després se’ns demana el què hem entès. Tant la Núria com l’Eduard, els meus germans més grans, i jo mateixa, hem de llegir un llibre cada mes que comentem la nit de les lletres, com la va batejar la mare. Acabats del sopar, el darrer divendres de mes, ens escarxofem a la sala i els llegim la sinopsis que hem escrit cadascú de nosaltres. Ells dos, els pares, també ens llegeixen alguna cosa de la seva creació i comentem el seu significat. M’agrada.
Ho deixo per ara, que haig d’escriure la redacció per l’escola. No vull un suspens.
Postdata: Avui en Miquel m’ha donat un full ben plegat i m’ha demanat que no el llegís fins al vespre mentre fugia cames ajudeu-me. És un poema molt bonic que llegit diverses vegades, m’ha fet encendre l’escalfor a les galtes. A la mare li agradaria, però em fa vergonya ensenyar-li.