Molt peró que molt bó Pitusa, aquest poema es la paradoxa dels somnis, que al ser irreals son del tot reals, he llegit tots els teus poemes i ostres, en deixes parat i sorprés per la teva delicadesa en tractar ls temes, et pregaria que mai abandonis aquesta virtut teva de fer evident el que tpthom pensa i al ,ateix temps posar-li aquesta mùsica de la posia. M`AGRADA PITUSA QU SIGUIS AIXÍ