xarxes de metro

clarament la visió del lloc on m'han portat les teves paraules. Genial manera de descriure-ho.
Una abraçada

Una visió inquieta, grisa i urbana d'un dia qualsevol que no sabem ben bé cap a on ens duu.
Imatges fredes i vertiginoses d'aquestes xarxes de metro que porten milers d'emocions d'un lloc a l'altre i semblen recollir fraccions de vida entre silencis amagats.
Aquesta idea de poder baixar a l'andana d'un somni i fer transbord, em fa pensar en trobar motius per poder percebre les coses d'una manera diferent. Acolorir les parets ensopides i dibuixar un somriure net i càlid, que ens permeti sentir les bones vibracions, que sovint ignorem entre les presses, les pautes de conducta heretades i la indiferència.

M'agrada saber que, en certa manera, puc escollir baixar, pujar o restar una estona a l'andana. Gràcies pel viatge!

Aprofito per felicitar-te per aquest nou premi. Déu ni do quina marxa que portes; evidentement tot això no és pas casual.

Molts petons!

fantàstic poema urbà, de la ciutat que es lleva cada dia, amb el soroll i el brogit quotidià.

petons.


gypsy

de la llum