Vull ser poeta 2

Què és un poema?
Què és poesia?
No és un simple
enfilall de paraules,
no és un simple
recompte de síl.labes.
No és tan sols la dansa
de rima i de mètrica,
exacta i puntual.
Això són mitjans
que ens ajuden
a trobar un bell so.
Però això sol, no és poesia.
Què és doncs?
No serà nomes un escriure,
a ratlletes,
un escriure diferent,
diferent de la prosa
només en la forma
sense arribar al fons...
No pot ser sols això!
Poesia és l'expressió
d'un sentiment:
de bellesa, de dolor,
de joia o d'amor...
l'expressió d'un sentiment.
És això? Res més que això?
És més. Ha de ser més.
és més encara.
Cal que l'expressió
tingui musicalitat,
que els mots es triïn
per gronxar-nos l'ànima.
Que per la forma
ens captivi l'esperit.
I cal que el contingut
s'expressi entre nebuloses,
no cal dir-ho massa clar,
s'ha de poder sobreentendre,
de sensació a sensació
tal com una transfussió,
d'ànima a ànima.
Com la recepció
d'un so agradable
que t'entra per l'orella
i et pessigolleja el cor.
Com l'amor, que no saps
com ni perquè arriba
però t'envaeix tot el ser.
Com el valor que et transmet
una mà amiga. Com una carícia.
Com un bes.
Com el vent, com el sol,
com el fredi la calor.
Com tot allò que t'arriba
sense paraules.
Es tracta, precisament,
de conseguir amb paraules
aquestes sensacions.
Que llegint o escoltant,
sentis vibrar, dins teu,
alguna cosa.
Si ho aconsegueixes
hauràs fet poesia.
Jo no ho faig bé,
però ho puc sentir
en l'obra d'altri.
I en puc gaudir
i en dono gràcies.
Gràcies a l'autor
que sap pulsar les cordes
que fan vibrar en mi
la poesia que porto a dintre
i que no sé explicar
però que sí sé sentir.
Com m'agradaria
saber-la expresar!
És per això que m'ajudo
de rima y de mètrica.
És per això que busco
asonancia en els mots
i mesuro les síl·labes.
Així ho faig habitualment.
Avui ho he intentat
d'una altra manera
i el resultat
escrit ha quedat.
No he nascut poeta
però ni que sigui
amb crosses,
en voldria ser.
i m'enfado amb els qui,
sense ser poetes,
ni mesuren, ni busquen
ni creen cap música
ni gronxen l'esperit.
Amb els que creuen
que escriure poesia
és tan sols un escriure,
en ratlles petites,
les mateixes coses
que poden dir en prosa,
en prosa vulgar.
No he nascut poeta,
però escriptora em sento.
Escriure m'apassiona,
és part de ma vida.
Jo crec en la màgia
de les paraules
i en el seu significat.
M'agrada treballar amb elles,
m'agrada amb elles jugar
però odio que se les vulgui
desvirtuar.
A què diem Déu?A què Pàtria?
A què Amor?A què Poesia?
Alerta poetes!
Alerta escriptors!
No us deixeu prendre
El sentit dels mots!