Vull desaparèixer

Respectola teva decisió de no voler establir contactes amb d'altre relataires. Estas passant
una època molt dificil i et manca decisió per fer-li front. Tens por, però en el fonsdesitges, que es desfaci l'embolic i, a cara destapada, enfrontar-te a la vida i els seus problemes.
Conec persones que estimen a d'altres com elles i, un cop segures de sí mateixes i de donar-ho a coneixer, no passa res. Són apreciats, respectats i fins i tot estimats pels amics. T'ho diu una persona gran, oberta a tot i disposada a acceptar-ho tot el que es faci per amor.
Perdona que m'hi hagi ficat de nou. És la darrera vegada.

Una forta encaixada de JOANPG.

PS.- No sóc cap expert ni cap savi per donar concells o dictar normes, perô la meva sensibilitat se sent ferida al veure a gent que pateix.

En primer lloc felicitats pels setze anys.
Em permetré parlar-te com si fosis la meva neta. (Tinc un net de tretze).
No m'agrada però comprenc que parlis així.
No m'agrada perqué una noia que obre els ulls a la vida adulta no pot veure-ho tot tan negatiu.
D'altre banda, qué seria una noia de setze anys sense rebel.lia? Estaria morta.

Un altre dia, si ho creus convenient, et faré arrivar un poema que vaig escriure , amb llàgrimes als ulls, després d'una discusió amb el meu fill quan tenia disset anys.
Ara l'experiència i l'edat em fan veure les coses amb prespectiva i serenitat.

No et valoro el relat, ja que no es tracta d'afalagar-te, però et dono un concell: seguei abocan a RC tots els teus pensaments i desfogat de les trompades que dóna la vida, i
no ho dubtis, que entre nosaltres trobaras gent disposada a ajudar-te si és que ho necessitas.

Una forta encaixada de JOANPG.

PS.- cerca en la meva biografia el meu correu particular per si em vols dir quelcom.

Adeu xiquete.