Voto per l'abolició de la poesia

Un relat de: lluisba

Els mitjons gastats, i un forat al taló dret
ens presenten l'home que se sent transparent.
Una mica deixat, com lluny de sí mateix
i alhora terriblement aferrat a les quatre
cosetes: algun vici menut, pocs estalvis però raonablement
ben invertits,
una peça de roba roba sagrada, algun mite propi.
Debat si l'or embruta o no les mans
i el mirall l'adverteix: sent que cada cop existeix menys.
Aquest matí, per exemple, un gos ha ensopegat amb ell
talment com si no l'hagués vist, com hauria succeït
amb un fantasma. La mestressa del ca ni tan sols
l'ha excusat, ni tan sols se l'ha mirat. Ni ha renyat la bèstia.
Al migdia aprofita per comprar al Mercadona
i quan surt pensa: que tot això que s'enduu
no es nota, que ni tan sols el mosso que reposa llaunes
i ampolles no s'ha de preocupar per reomplir.
(I no obstant la compra puja quaranta euros que és
si fa no fa,
allò que guanya per vuit hores de feina, un cop
descomptats els impostos: seria com si el dia d'avui
al capdavall, s'escolés en un segon a la caixa del súper).
Quan arriba a casa, en canvi, de sobte pensa que
aquest sentiment de transparència no és molest
ni dolorós.
La lleugeresa és la llibertat que ens queda,
la promesa que encara hi ha un xic de poesia
en no ser, en no pesar, en deixar que la llum del sol
ens travessi com una llança de foc
sense cremar, sense fer mal.

Comentaris

  • La poesia[Ofensiu]
    bufanúvols | 06-11-2007 | Valoració: 10

    Quan la solitud, la desesperança, la fatiga esdevenen fantasmes quotidians, en la merdosa ciutat...
    Bon relat.

  • Un relat...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 06-11-2007

    ...d'algú que ha tirat la tovallola. El títol, genial.
    També jo escriuria de vegades un relat així, però no m'aferro a res i encara tinc esperança, no com el teu protagonista.
    Saps què penso? Que tens un talent excel·lent per fer-nos vius els teus personatges, que fer-nos entrar a la seva vivència subjectiva, que descrius les situacions momentànies amb un estil propi , amb la teva pròpia veu literària, molt ben definida i molt concreta, i amb tremp, sense fallar-te mai el pols. Però m'encantaria que m'oferissis més història, més context, potser una porta oberta, o una conclusió, o un retorn a un sentiment de felicitat per poder respirar.
    Bé, això m'agradaria a mi, que no puc viure en l'ofec. Si em sento ofegada, arrenco a córrer, procurant inventar-me abans un objectiu.

    Per cert, la teva foto m'encanta, però jo obriria la persiana. Però això potser és perquè jo sóc menys subtil que tu.

    Ets una descoberta. T'evio una abraçada.

  • gypsy | 21-06-2007

    l'he trobat molt trist, molt colpidor i ben descrit aquest sentiment de indiferència, de no importar a ningú, quasi, de no existir.
    Les frases finals les trobo molt reeixides, acaben el text d'una forma contundent.

    gypsy


    PD: moltes felicitats pel teu Sant (crec que ho he llegit al fòrum), és un nom bonic el teu.

  • provocador nat[Ofensiu]
    ANEROL | 09-06-2007 | Valoració: 9

    realista. Gràcies per comentar-me, m'agradaria que m'aclareixis quan dius estil, periodístic. al menys en quines frases ( per entendre-ho be i aprendre)

  • Chen Ruestes | 08-06-2007

    m'agradat aquest relat i l'altre que parles de l'Ikea. Espero que amb aixó no t'afalagi, ni creguis que sóc un altre comentarista que diu bondats de tot. Et diré que m'ha semblat un bon relat, ben retratat i ben acotat. Em sap greu, per altre banda, que el titol sigui tan explicit. No crec que a cap poeta o aficionat a escriure-la, faci una creuada en contra de la prosa, o de la novela negra, o contra el Stephen King. De totes maneres, també es manester amb els qui escrivim, usar titols provocatius, i potser en aquesta pagina en que escrivim tu i jo, en farien falta més. Una salutació desde Sant Joan de Palamós.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/