VOSTÈ SENYOR FERNÀNDEZ DÍAZ MÉS VAL QUE CALLI.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina


Sembla que el crim de la senyora Isabel Carrasco es va aclarint. És una cosa curiosa perquè el jutge que ho porta ha decretat secret de sumari i tothom sembla que ho sap tot. Que l’assassina ha confessat, que s’ha trobat l’arma del crim i que una policia municipal va col.laborar primer amagant l’arma i després entregant-la. I això el mateix dia de la confessió. Més secret impossible, no?

L’assassinat de la senyora Isabel Carrasco ha donat lloc a un intens debat sobre el que es pot dir i el que no es pot dir a les xarxes socials. En una d’aquestes xarxes es va recriminar un comentari que em va semblar desafortunat – en el sentit de dir, massa poc i això és el que hauria de passar als polítics corruptes – i allò va donar lloc a un debat on va haver-hi més estirabots que reflexions morals, polítiques i jurídiques.

Sobre tot hi va haver posicionaments ideològics en el pitjor sentit de la paraula, és a dir, partidistes. La gent contrària al PP venia a dir que la senyora Carrasco s’ho havia guanyat a pols, la gent del PP no deia res – no freqüentem els mateixos llocs els del PP i jo – i a la gent moderada, com sempre, ens tocava al rebre. Simplement perquè recordàvem que la senyora Carrasco era una persona i tenia dret a la vida per molt antipàtica, corrupta i del PP que fos ( jo tinc l’avantatge de tenir una tieta del PP amb la qual tota la vida m’he discutit moltíssim però que m’estimo molt i molt ).

Ara bé, qui no ens pot sortir a donar lliçons de moral és el senyor Fernàndez Díaz de qui el mínim que és pot dir és que és un cínic immens. Un senyor que en plena campanya electoral s’inventa un informe que encara no ha aparegut acusant un dels candidats de tenir comptes a l’extranger no ha ultrapassat amb escreix els límits de la llibertat d’expressió? Una persona que va dient que a Catalunya hi ha una crispació social degut al tema del sobiranisme quan – com deia Jordi Pujol – ni s’ha trencat un aparador, ni consta cap agressió independentista, no està manipulant la realitat amb finalitats partidistes? I això per no mirar les estratègies del PP al facebook i al twiter que ho són tot menys ètiques. I si pensem en els mitjans de comunicació propers al PP – La Razón, El Mundo, ABC, la COPE, Canal 13, Intereconomía, El gato al agua etc...- se’ns fa evident que és el més pútrid i pornogràfic – en el pitjor sentit de la paraula, que no és el sexual – que es publica avui a l’Estat Espanyol.

Per una altra banda el govern del PP en el tema de les llibertats i els drets civils està transformant en excel.lent la gestió dels socialistes. El govern Zapatero va ser un desastre de gestió econòmica però va intentar avançar en el tema de les llibertats i dels drets civils. En aquest àmbit l’involució del PP és brutal en tots els àmbits. D’ençà que governa el PP els ciutadans cada vegada tenen menys drets i menys llibertat i això és gravíssim, si més no per un liberal com jo.

Per això quan un dels ministres més cínics del govern sinó el que més diu que cal regular les xarxes socials tremolo. Per tres motius. El primer perquè les xarxes socials han suposat una democratització de la comunicació que és una de les conquestes més importants de la nostra època i que acabarà duent a la democratització de la democràcia, que avui és un sistema oligàrquic. En segon lloc perquè el tema ja està regulat al codi penal i els límits ja estan molt clars. En tercer lloc perquè amb el tarannà del PP i del senyor Fernàndez Díaz em temo que el que ells legislarien seria quelcom semblant a la llei de l’avortament, es a dir, que les dones sense mitjans no puguin avortar i les dones amb mitjans puguin anar a avortar a les clíniques foranies, és a dir, que la gent del PP pugui dir el que els hi surti dels collons i dels ovaris i que els que no pensem com ells puguem ser sancionats per les administracions i els tribunals.

Sento pànic i fàstic per aquest individu, de debò. I no és una incitació a l’odi, quedi clar, sinó a la decència i a la llibertat. Tieta, si el tornes a votar t’ho has de fer mirar...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer