Voldria ser

He passat per ací i ...
memòries per la puceta menuda i per la mosca del vi...

que converteix les coses minses, insignificants, les puces, les pigues... en OR, en coses grans... aquesta és la grandesa de la poesia, trobar una ment sensible, amb ulls microscòpics que saben veure l'ànima gegant de la petitesa diària...
un poema que fa somriure i toca la sensibilitat de les coses simples...
una abraçada!
PD. m'has convençut: color verd recent nascut en un incipient enciam convertit en ulls de natura viva...

Gràcies Mandalf pel teu comentari!

M'ha fet molta gràcia el teu poema. És com un joc de sons i figures que convinen i donen com a resultat un poema original, fresc i divertit de debò.

El punt àlgic és al final:

mosquit del vi....
.................
borratxet morir.

Felicitats Mandalf!

Una abraçada, mosquit eixerit i murri!

m'agraden els teus contes, escrit, són entremaliats, i divertits, entre tanta serietat i pensaments intimistes, és bo riure de tant en tant. gràcies pels comentaris també.

Potser és que m'agraden gairebé tots els animalons...

És un poema per a totes les edats: tendre, juganer i una mica entremaliat.
Intento imaginar cada estrofa amb imatges en moviment i m'agrada molt la barreja que en surt de tot plegat.

Una abraçada i gràcies per aquest tendre i picardiós somriure que m'has dibuixat!

És tendre... sí! i enjugassat, és clar. Fas somriure al lector, hi crees una complicitat... confidències de desigs puerils, grandificats.

Mm, aniré a rememar per entre aquestes cosetes noves que has publicat...

Gràcies per felicitar-me, Mandalf!

-Filladelvent-