VIURE

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

La sala del gran teatre resplendeix pels quatre costats la seva sumptuositat meravellosa, mentre unes llums de llautó treballat il·luminen amb destresa incomparable multitud de belles motllures daurades i policromades recreant diferents motius.
Del cel ostentós de la sumptuosa platea penja una gran làmpada esfèrica de cristall, i al seu entorn, i encerclades també per policrom daurat llueixen austeres unes imatges pictòriques.
Amb una inicial brodada al bell mig, una gran cortina de vellut vermell cau aplomada amb majestuosa i ondulada elegància amagant l'escenari.
La munió humana que de bat a bat omple platea i amfiteatre ha quedat corglaçada però, silenciosa, atenta i esborronada segueix asseguda, immòbil i esglaiada pel darrer esdeveniment.
Alhora, la munió humana que de bat a bat omple el temple veí, segueix amb esglai i esborronada, la cerimònia d'un esdeveniment desventurat.
L'església d'un pur gòtic català, amplia nau central, columnes primes i altes amb capçades cobertes de volta de creueria.
Sobre la gran portalada llueix una gran rosassa d'esplèndids vitralls entre els que s'esmuny la llum de la plaça.
Velles austeres fermes i formoses parets de pedra ennegrida per els anys, ofeguen els plors i els laments en la magnitud del temple mentre l'olor a cera, a ble cremat i encens perfumen l'ambient.
Entretant al gran teatre l'obra arriba a la seva fi, i aleshores, poc a poc, el gran teló de vellut va baixant fins cloure totalment l'escenari.
Reflexionant, el teló te certa semblança a la parpella humana quan lentament es clou al arribar a la fi del teatre de la vida.
Per un instant darrere del teló, l'escenari del gran teatre ha quedat a les fosques.
Igualment darrere les parpelles closes, els ulls han perdut la claror i tota imatge.
Demà el teló es tornarà ha alçar i la vida que vibra darrere seu sortirà a la llum per interpretar novament un episodi de la òpera humana.
Contràriament, però també demà, aquelles parpelles seguiran closes apergaminades i enganxades a la còrnia a la que pertanyeren; ulls inseparables també d'un cos que amortallat, jaurà per sempre al seu fossar.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
11-05-2009



Comentaris

  • Acurada i emotiva descripció. [Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-10-2009 | Valoració: 10

    El paral·lelisme entre les dues situacions deixa el cor encongit però amb una resignació que arriba gràcies a les subtils i delicades paraules que ens fan viure mentalment els dos esdeveniments.
    Un relat rigorós i emotiu.
    M'agrada molt com escrius, el teu comentari al meu poema , que t'agraeixo molt, m'ha portat als teus relats, et torno a donar les gràcies per brindar-me l'oportunitat de llegir-te.
    Una abraçada,
    Núria,

  • Bona similitud[Ofensiu]
    Naiade | 10-06-2009 | Valoració: 10

    Amb gran imaginació, estableixes un bon paral·lelisme entre la baixada del teló vellutat del teatre i la tancada perpetua de la parpella humana. Una temporal, fins la propera sessió, on tants ulls parpelleran dia rere dia, contemplant el teatre de la vida. L'altre marca el final, ja mai més s'obrirà
    M'agraden aquets relats teus tan descriptius que sembla talment que ho puguis veure.
    Una abraçada plena d'admiració

  • GRÀCIES[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 08-06-2009 | Valoració: 10

    Pel teu comentari. Aquest VIURE teu, demostra el que és el gran teatre de la vida, uns ploren mentre els altres riuen o gaudeixen d'un esdeveniment. Un teló s'abaixa i s'apuja cada dia, fins hi tot dos sessions, l'altre teló, el dels ulls humans, només es clou una vegada i ja no té cap mena de sol.lució. M'ha agradat molt la comparança que has fet, per un moment m'he trobat asseguda a la platea d'un gran teatre i també al primer banc d'una esglèsia on tothom, com jo plorava. Salutacions, company!

  • Quina joia![Ofensiu]
    JOANPG | 08-06-2009 | Valoració: 10

    Has tornat a escriure i, com és lògic, amb la mestria de sempre. Ja saps que soc afeccionat al teatre com a actor i el teu escrit té un significat més intens que potser per a uana altre persona. Jo he viscut molts personatges i com és lògic la meva vida, i t'asseguro que m'ha impactat positivament el teu relat.
    Moltes felicitats, J. Lluís

    I gràcies...

  • Hola![Ofensiu]
    bruNa | 08-06-2009

    gracies pel comentari!
    m'ha agradat molt com ho descrius tot.
    M'ha impressionat!
    No ho deixis!

    Bruna

  • el teatre de la vida[Ofensiu]
    Avet_blau | 02-06-2009 | Valoració: 10

    gran paralelisme,
    entre parpelles de vellut i ulls envidriats,
    tots tanquen en algun moment el porticó de la vida, per no obrirse mes.
    Cal un record, un aplaudiment,
    una vissió per la nostalgia
    del que va ser una vida ,
    quan al final arriba a la fi .

    Avet
    * ull amb la tora blava que es molt verinosa

  • fantàstic[Ofensiu]
    Lior | 21-05-2009

    Totalment encertada aquesta comparació entre el teatre i la vida, entre un final de ficció i un final de veritat, etern. M'ha agradat molt.
    Fins aviat.

  • Descripcions simultànies[Ofensiu]
    nuriagau | 21-05-2009 | Valoració: 10

    La vida, a la realitat, està farcida de paral·lelismes com el que ens has narrat en aquest relat. El diumenge dia 10, em dirigia al tanatori de Les Corts mentre milers de persones s'anaven apropant al Camp Nou. Per la meva ment em passaven pensaments com els que has sabut fer arribar tu amb aquestes dues descripcions simultànies.

    Et felicito per aquest relat!

    Núria

  • Magnífiques[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-05-2009 | Valoració: 10

    descripcions de tres decorats diferents del gran teatre de la vida.
    Com sempre, un plaer llegir-te.
    Una virtual abraçada.
    Nonna

  • Bellíssimes descripcions,[Ofensiu]
    brins | 20-05-2009 | Valoració: 10

    paraules escrites amb cura i profunda reflexió.

    Tot fent un paral.lelisme entre dues joies de Barcelona, ens parles del nostre pas per la vida, per aquest gran teatre que tot i conéixer-ne el teló, ens encisa.

    Molt bon relat!

    Pilar

  • En continues enlluernant[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-05-2009 | Valoració: 10

    En continues enlluernant amb les teves descripcions, però, aquesta vegada has fet quelcom més que descripcions. Ens fas reflexionar, ens fas pensar!...
    - Joan -

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

588 Comentaris

96946 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com