"Vistan a estos pobres desgraciados"

Un relat de: Jere Soler G

El tren d'ones agombolades adquirí de nou l'aparença macroscòpica de cos, i em vaig tornar a sentir viu, agraint a Planck i a Schrodïnger la seva efectivitat en qüestions matemàtiques.
Malgrat tot, no aconseguia vèncer la por. Em trobava lluny de tota seguretat; amb el vestit quàntic amagat dessota una roca; despullat per exigències de la tècnica en una platja resplendent a l'oest de tot arreu. Em neguitejava la incertesa de no saber si aconseguiria acreditar la història.
Al meu voltant, el paisatge del paradís: gresol de verds, besllum de sol, imatges de l'antic món perdut, palmeres, selves bigarrades de colors intensos, crits aguts o vellutats o esquerdats nascuts de goles impossibles.
Es féu de nit, i res. Potser no fou allà, o no fou llavors.
De matinada m'arribaren uns càntics.
Reptant, em vaig atansar fins a la claror d'una foguera.
Sota la volta del firmament, una vintena d'éssers nus, amb la pell de color d'aram, saltaven sobre les flames mentre una bonior d'ulls es movien amb el ritme dels tambors.
Hores més tard, un xiscle electritzant sacsejà la multitud. Tothom sortí esperitat cap a la mar.
Aigües enllà, retallades de negre a la claror de llevant, apareixien les siluetes de sempre, les dels llibres de socials, les de les pel·lícules d'aventures, les que vaig cremar a les manifestacions per la llibertat dels pobles...
Poc després, un exèrcit d'esperpents sense afaitar, amb creus, banderes, barbes polloses, arcabussos aterridors... trepitjaven la sorra de Cipango i estrafeien riallades macabres. A cada tret, els homes despullats de pell color de coure, es llançaven a terra gemegant com gossets sense amo.
L'últim que arribà fou ell, rabassut i orgullós, amb el dietari xapat d'or a les mans. El vent no em va deixar precisar un reguitzell de mots que deien no sé què sobre la reina de Castella. L'última frase, però, fou clara i enèrgica: "Vistan a estos pobres desgraciados"
I tota aquella tropa, que flairava sentors rancis i que lluïa pellingots amarats de suarda, van començar a disfressar els homes escarits i prostrats que els adoraven i els besaven els peus.

Comentaris

  • Quin descobriment![Ofensiu]
    angie | 12-06-2007

    Bon relat sobre un fet històric que vés a saber com va anar de debó. M'agrada el to fantàstic del començament i les descripcions que en fas. M'aturo en el títol de nou, després de llegir la història i arribo a interpretar certa ironia i reticència sobre un fet del que teòricament ens hauríem de sentir orgullosos...
    Curiosament llegeixo el teu relat avui, quan el tema del repte és Mar endins i estava pensant en fer un relat humorístic de la travessia d'una de les caravel.les, jajaja (ja no és el primer ni el segon cop que apareix en Jeremies Soler en les meves idees literàries)

    petons

    angie

  • Escrius...[Ofensiu]
    Bonhomia | 09-05-2007 | Valoració: 10

    ...fantàsticament bé. M'imagino que deus ser escriptor, com intueixo en altres que també publiquen relats aquí.
    M'he liat, en aquest relat. Sembla una barreja d'experiments futuristes mesclats amb el "descobriment" d'Amèrica. No he aconseguit entendre'l del tot, però m'han fascinat les parts que he entès, les expressions i el vocabulari. Felicitats per saber escriure tan bé.

    Una salutació cordial


    Sergi

  • Estàs segur...[Ofensiu]
    pellpintada | 29-03-2007

    que era la claror de llevant? I estàs segur que anaven despullats? La frase és boníssima, no obstant això. Em refereixo a la del que ordena vestir " a esos pobres desgraciados". Al principi de la lectura no he entès res, en part perquè sóc un tipus acostumat a lectures fàcils, en part perquè em sembla que ni tu mateix sabies com començar, potser massa preocupat per emprar la paraula més bonica més que per fer-te ben entendre. Després ja he entès el subjecte del relat, el fons, i llavors he detectat els quatre topicassos de sempre, presentant als aborigens o indigenes com éssers nus, i als altres com éssers suprems els quals són objecte de ràpida pleitesia. Un concepte molt cinèfil d'un fet històric que, molt em temo, coneixes només parcialment. Ara, d'escriure bé, si, i tant, això és un altre fet innegable. El millor de tot és que és el teu relat, i en i amb ell pots fer el que vulguis. Però per què era una claror de llevant si allà no hi ha llevant, o si? Salut, company.

  • l'home d'arena | 29-03-2007 | Valoració: 10

    un viatger del temps...
    amb els teus ulls he vist l'arribada, una més, dels "salvadors"... jo també dic allò de "pobra humanitat"! Perquè sempre hi ha qui vol salvar-la.
    Salut!!

  • Sí senyor[Ofensiu]
    recomanada | 25-03-2007 | Valoració: 9

    Sí senyor, has fet un bon resum de com van anar les coses. Realment com les va espatllar l'exèrcit implicat en el relat, si s'hagués quedat a casa...

  • gypsy | 25-03-2007

    Molt bona la història reflectida en el teu text i les visions oposades dels dos bàndols implicats. I una prosa acurada i gens artificial, amb passatges ben poètics.
    Fins i tot, els soldats en les guerres, són capaços de veure guspires de poesia, en un rostre moribund, en un cel negre bombardejat de foscor. La salvació.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

261896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA