"Vistan a estos pobres desgraciados"

Bon relat sobre un fet històric que vés a saber com va anar de debó. M'agrada el to fantàstic del començament i les descripcions que en fas. M'aturo en el títol de nou, després de llegir la història i arribo a interpretar certa ironia i reticència sobre un fet del que teòricament ens hauríem de sentir orgullosos...
Curiosament llegeixo el teu relat avui, quan el tema del repte és Mar endins i estava pensant en fer un relat humorístic de la travessia d'una de les caravel.les, jajaja (ja no és el primer ni el segon cop que apareix en Jeremies Soler en les meves idees literàries)

petons

angie

...fantàsticament bé. M'imagino que deus ser escriptor, com intueixo en altres que també publiquen relats aquí.
M'he liat, en aquest relat. Sembla una barreja d'experiments futuristes mesclats amb el "descobriment" d'Amèrica. No he aconseguit entendre'l del tot, però m'han fascinat les parts que he entès, les expressions i el vocabulari. Felicitats per saber escriure tan bé.

Una salutació cordial


Sergi

que era la claror de llevant? I estàs segur que anaven despullats? La frase és boníssima, no obstant això. Em refereixo a la del que ordena vestir " a esos pobres desgraciados". Al principi de la lectura no he entès res, en part perquè sóc un tipus acostumat a lectures fàcils, en part perquè em sembla que ni tu mateix sabies com començar, potser massa preocupat per emprar la paraula més bonica més que per fer-te ben entendre. Després ja he entès el subjecte del relat, el fons, i llavors he detectat els quatre topicassos de sempre, presentant als aborigens o indigenes com éssers nus, i als altres com éssers suprems els quals són objecte de ràpida pleitesia. Un concepte molt cinèfil d'un fet històric que, molt em temo, coneixes només parcialment. Ara, d'escriure bé, si, i tant, això és un altre fet innegable. El millor de tot és que és el teu relat, i en i amb ell pots fer el que vulguis. Però per què era una claror de llevant si allà no hi ha llevant, o si? Salut, company.

un viatger del temps...
amb els teus ulls he vist l'arribada, una més, dels "salvadors"... jo també dic allò de "pobra humanitat"! Perquè sempre hi ha qui vol salvar-la.
Salut!!

Sí senyor, has fet un bon resum de com van anar les coses. Realment com les va espatllar l'exèrcit implicat en el relat, si s'hagués quedat a casa...

Molt bona la història reflectida en el teu text i les visions oposades dels dos bàndols implicats. I una prosa acurada i gens artificial, amb passatges ben poètics.
Fins i tot, els soldats en les guerres, són capaços de veure guspires de poesia, en un rostre moribund, en un cel negre bombardejat de foscor. La salvació.