Vint anys

La literatura sudamericana tan perfecta i precisa, com la prosa de Gabriel García-Márquez que retalla a la perfecció la història de Sierva María i el pare Cayetano Delaura, que acaba posseït pel pitjor de tots els dimonis: l'amor, a el Amor y otros demonios; tan plena de gustos i olors que fan que l'amor penetri per les vies del tast i l'olfacte i es pugui menjar i olorar a Como agua para el chocolate de Laura Esquivel ; tan conmovedora i angoixant, capaç de penetrar i sommoure qualsevol ànima humana a Paula d'Isabel Allende; sempre la literatura sudamericana m'ha ofert les pàgines on refugiar-me i escapar de la hipocresía d'aquest temps (no sé si tres anys, dos o bé si en realitat han estat només breus instants) que he compartit amb tu.
Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda, el poeta de l'amor per exel·lència ha estat el meu company de viatge més omnipresent en aquest fragment de la meva vida. Amb vint anys i el poema número vint et vaig entregar la possessió més pura que tenia, a part d'un bocí de la meva ànima, una nit calurosa d'un deu d'agost després d'haver sopat, begut i respirat l'aire fresc de la nit perquè em fes baixar l'alcohol que em cremava les venes...el poema número vint... el meu preferit com suposo que és el de tanta i tanta gent, un poema que reflecteix com gotes de rosada el poc amor que queda entre la parella..."es tan corto el amor y tan largo el olvido".
Que n'`és de profeta, el poeta...! Després d'una falsa joia efímera, després del poema número vint, després dels meus vint anys van arribar els vint-i-un i "La Canción desesperada"...Ara jeus al port, "Oh abandonado" i observes com tiro les meves tristes xarxes a l'oceà dels teus ulls.