vigila amb l'abric de llana, noia

Sí des del títol fins la darrera paraula és ben original aquest mini relat. M'ha agradat molt llegir-me'l.

Una abraçada.

Arbequina.

el maquillatge d'ulls negres que regalima per la cara i taca les mans i possiblement el llarg abric, que imagino blanc.
M'agrada la imatge que has conjugat, amb poques i concises paraules.

Tant de bo que t'hagués deixat acostar-te i parlar dels seus sentiments.
Ella s'hagués sentit millor i tu hauries marxat cap a casa amb la sensació d'haver ajudat algú.

Gràcies per explicar-nos-ho.

zirvi

Buf! I per si no ha quedat clar: buf!

Encara no tens cap més relat? L'estic esperant, de veritat. Ja t'ho vaig dir: m'has enganxat, amb la història aquesta per etapes.

Continuaré esperant.

LLIBRE

...degotim, ens ofereixes escenes retallades d'una història conjunta que a mi, particularment, m'està encisant.

Només lamento l'espai temporal entre l'una i l'altra, que m'obliga a fer-ne una lectura ràpida, ni que sigui en diagonal, del darrer relat, per recordar en quina situació hem deixat els personatges.

I parlant de personatges... aquí en tenim un de nou: la noia de l'abric de llana que plora, asseguda en un banc, amb el cap baix i les mans tapant-li la cara.

Però és un personatge que, si té alguna importància (cosa que està per veure), de moment mantens la informació reservada.

M'ha agradat, però, l'enllaç emprat per introduir la noia dins la història.

Primer, en el paràgraf que inicia el relat, la veu narradora el veu a ell una altra vegada. I tot pensant-t'hi, hi ha un altre detall que capta la seva atenció: els gemecs llunyans d'un plor. I amb aquest gir abandones l'inici del relat per dur-nos al costat de la noia.

Ben treballat.

Fins la propera,

LLIBRE

Per fi he trobat una mica de temps per posar-me al dia, i m'ha encantat saber que m'has estat llegint amb el sedas d'aquesta ment curiosa que tens, deixant comentaris escuets i preciosos com pensaments efimers. A part de comentar-te aquest relat que esta al nivell de la resta, deixa'm donar-te tambe les gracies per haver-me llegit; m'ha fet molt feliç.

El que em fascina dels teus relats es precisament aquesta capacitat d'escriure talment com si pensessis, amb paraules senzilles pero no per aixo gens corrents ja que creen en conjunt imatges que semblen molt sovint de somni.
Crees personatges interessants sense aprofundir en les seves descripcions fisiques o psiquiques, sino que els descrius a traves de la teva visio (teva o del personatge que narra les histories, ja m'entens), cosa que fa que alhora subtilment descriguis tambe a aquest narrador a qui li passen coses curioses, tant a la vida com pel cap!

Com diu SenyorTu, es un relat bo en si mateix, que es pot aillar com un petit parentesis de l'historia que ens te a tots enganxats, pero que no fa perdre el fil. Mes aviat em fa preguntar-me si la noia tindra alguna cosa a veure amb la sang d'ell, o si sera un dels ells que encara no sabem qui son, o si a partir d'ara tambe formara part de la surreal historia que ens narres.

Mes, mes! Set de donablanca!!

Una abraçadassa i de nou mil gracies!

m

Gràcies pel teu comentari. Sento que estic
un xic atabalada per les preparacions d'un viatge. Tinc ganes de llegir coses teves, torno el dia 14. de Juny, salut!
Ones i vent

Suposo que ja has oblidat la noia de l'abric de llana que et va distreure el pensament. Suposo que tornes a pensar en el noi i tornes a imaginar. Una situació senzilla explicada amb la senzillesa necessària.
Un relat que pot existir sol, aïllat, tot i estar cosit a altres que has anat publicant.