Un tros de ciment ple de petjades

Un relat de: donablanca

Se m'ha fet tard i ja no puc tornar a casa,
Anava distreta i no m'he adonat de l'hora que era,
Si. És tard per tornar.
Després de caminar sense cap rumb, cansada i amb fred al cos,
he decidit asseurem al costat d'un portal amb un ampli rebedor.
Ha passat gairebé una hora quan m'he estirat, i pogut notar la fredor del terra.
La nit és llarga, el carrer és fosc, la humitat s'endinsa.

La mare m'ho va dir un dia sense que jo li preguntés,
Estava desant-me la roba a l'armari, se'm va acostar per darrera sense que m'adonés i em va dir: El teu pare ens va abandonar quan vas néixer.
Una cremor intensa va recórrer el meu cos menut,
I tot i així vaig continuar com si res, desant la roba, tova i suau a les meves mans.

He perdut la noció del temps, fa tant fred que ni tan sols vull treure les mans de la butxaca per mirar el rellotge.

Hi ha d'altres no molt lluny d'on sóc jo,
Ens mirem mútuament compadint-nos els uns del altres però vigilant-nos també.

No se com ha vingut, de fet no l'he vista, però ha aparegut just al meu darrera.
Porta l'abric blanc de llana.
S'ha assegut al meu costat, m'ha tocat la cara amb la seva mà calenta i traient-se una màniga de l'abric me la posat al damunt per compartir-lo.

L'escalfor ha estat instantània.
Encara duia la cara bruta de pintura d'ulls, però ara no plorava, al contrari, el seu aspecte era de quietud i tranquil·litat.
He recolzat el cap a les seva espatlla, he pres aire amb intensitat i no se com, m'he quedat profundament adormida.

Quan he despertat ja no hi era.
L'he buscat força estona, però no l'he trobat.
I ara que ja puc tornar, necessito saber que se n'ha fet d'ella.
M'agradaria poder distingir,
em fa por pensar que pot haver estat un somni.

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Suggerent[Ofensiu]
    copernic | 18-07-2006

    El més ben conseguit d'aquest poema és el clima, aquesta atmosfera tan càlida i acollidora que embolcalla el relat. Encara que l'estiu no és el moment per pensar en abrics de llana i calideses m'ha agradat el teu relat i no sé ben bé concretament per què. Molts petons de l'astrònom.

  • la noia de l'abric de llana...[Ofensiu]
    SenyorTu | 12-07-2006

    La recordo de fa un any. Tornaves a casa, caminat. Els gemecs de la noia de l'abric de llana et van distreure el pensament d'aquell noi que. Avui, és ella la qui s'atansa a tu per darrera i et torna l'escalfor que va sentir en la intenció de les teves paraules.

    Jo continuo creient que sí
    Que m'hipnotitzes, donablanca.

  • ambre | 07-07-2006 | Valoració: 10

    Una narració trista per un relat trist.
    Tal com has fet les frases, aconsegueixes que arribi molt més els sentiments que vols expressar.

  • | 06-07-2006


    Sí, en els pitjors moments és quan millor agraïm la companyia, la companyia d'algú que no cal que digui ni faci res, simplement que estigui allí.

    Un relat breu i concís, on expliques amb claredat tots els sentiments de la protagonista. M'ha semblat molt bé, perquè sovint no fan falta grans paragrafs per descriure segons què, amb poques paraules s'aconsegueix molt més.

    Salut i bona sort!

    Dan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: