com un martell de vidre colpejant amb força

Un relat de: donablanca

Estic estirada al llit de casa i ho he pogut veure.
És un vidre molt petit. Me l'he clavat just a la planta del peu. No he notat res, però ho he sabut perquè mentre em movia he anat deixant un rastre de sang pel terra.
No hi ha manera de treure'l. No em fa mal però de tant burxar, el tall s'ha obert i la sang comença a brollar amb més fluïdesa.
Aquest color granatós, te un punt fascinant que no puc evitar de mirar.
Sento que vaig perdent les forces.
El terra és fred, però estirada amb les cames en alt podré aturar-ho.
Una gota de sang regalima calenta per la cama fins aturar-se al plec del genoll i forma
un petit bassal que m'hipnotitza mentre me'l miro.

Me'l dec haver clavat a casa seva, he anat una estona descalça.
Se'm fa difícil recordar, i cada cop brolla més sang.
Hauria d'avisar al metge.
No tinc gaires forces per aixecar-me. Si ara tingués el mocador a ma, podria tallar l'hemorràgia.
La samarreta em servirà. Tal com estic no ha estat fàcil treure-me-la.
Sento un formigueig a les mans i no puc fer prou força per estrènyer-la.

M'ha semblat sentir el timbre de la porta. Tant de bo siguin ells.
Ja no recordo quan temps fa que he trucat, ni tant sols recordo si ho he fet.

Potser no hi ha cap vidre clavat i ha estat ell qui m'ha fet el tall. Podia haver aprofitat l'instant que he quedat adormida o mentre li he donat l'esquena per anar-me'n. Potser ho ha fet per assegurar-se'n que no anés massa lluny. Potser per això m'ha deixat marxar.

Hi ha massa sang al terra. Tinc por de no tenir un altra tall per alguna part del cos i de no haver-me adonat.

Cops.
Torno a sentir com colpegen la porta. Haig d'avisar-los. Necessito cridar. Els ulls se'm tanquen.
L'amulet!. L'amulet te el cap metàl·lic. Si el llenço amb forca contra la porta podran sentir-me.

A xocat contra el terra!. No he pogut fer-ho més fort. Però ha sonat a cop sec, el suficient perquè m'hagin pogut sentir.
Potser a hores d'ara ja han anat a buscar ajuda. Potser sóc jo que no l'he sentit prou i en realitat ha colpejat amb força.
De fet ara mateix no sento absolutament res, només el batecs lents i llunyans del meu petit cor vermell.

Ara m'enpenedeixo d'haver-lo deixat tot sol. És així com es sentia? Espantat i confús.
Se'l veia tant fràgil allà ajagut. L'he escoltat suplicar-me, amb autoritat primer i amb desconsol després. I no li he volgut fer cas.
No tenia que haver-li pegat tant fort. No volia fer-li mal. Però sinó, no m'hagués deixat anar.

Recordo a la mare quan em renyava si jugava amb algun got de vidre. I la cura que tenia a recollir-lo si un es trencava. Recordo també que sempre em deia que no anés descalça.


Haig de descansar i no pensar en res , amb prou forces puc respirar.

Comentaris

  • buf...[Ofensiu]
    Berenice | 01-11-2005

    m'ha fet posar la pell de gallina
    i m'has deixat amb el dubte
    de quin era el tall que tanta sang rajava
    o si era pura tristor granatosa i líquida
    que brollava enlloc de llàgrimes..

  • colpeges amb força...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 04-06-2005

    Hola : )

    No em puc creure que encara no t'hagues comentat el darrer relat de la teva misteriosa saga de titols inversemblants; n'estava gairebe segura que ho havia fet. Ara no podre ser original perque t'han dit el que tambe pensava i penso!! Aixi que et dic felicitats, i et demano, siusplau, una sisena entrega!!!
    Per cert, sempre m'agraden els teus comentaris peculiars; deu ser part de la resposta.

    Una abraçadassa,

    m

  • Genial[Ofensiu]
    jordiclusella | 03-06-2005 | Valoració: 10

    Molt bo donablanca, increïble. Un relat ambigu però altament intents.
    Enganxa al lector i acaba convertint-lo en algun personatge del text: la noia, els de la porta, la sang...?

    He trobat fascinant la sensació de mareig que, almenys a mi, m'ha transmès l'escrit. Sobretot al principi.

    En fi, que no t'havia llegit mai però aquesta primera lectura m'ha animat a seguir devorant els reus relats.

    Felicitats !

    Una abraçada,
    Jordi

  • M'estàs...[Ofensiu]
    Llibre | 03-06-2005

    ...enganxant. Sí, de veritat. El que en un començament em semblava un joc peculiar, divertit... s'està convertint en una curiositat intensa.

    El primer relat era potser un xic estrany perquè ens deixava amb sensació d'incertesa. Qui era ella? Qui era ell? Què havia passat, en realitat?

    El segon va ser una sorpresa, perquè em retrobava els mateixos personatges, en una continuació de la història iniciada.

    I així has perfilat, a poc a poc, un entremat complex que desperta intrigues.

    Aquest relat d'ara obre noves vies per on poder-lo encaminar. En l'anterior ella no tenia intenció de tornar... ara ja dubta perquè comprèn com es devia sentir ell. En l'anterior ella havia marxat sense problemes... ara sabem que l'ha colpejat.

    I ara ells truquen a la porta... ells?

    Esperaré.

    LLIBRE

    PS.- Sí: sóc dues persones en una. Però t'asseguro que les dues són sinceres i en tot moment sóc jo mateixa.

  • encertat[Ofensiu]
    SenyorTu | 25-05-2005 | Valoració: 9

    Un argument original. Un ritme calmat i un tarannà a vegades indolent que contrasten amb el neguit que provoques al lector. La tria del moment que s'atura el relat..... T'ha sortit molt bé, donablanca.

  • Angoixant [Ofensiu]
    T. Cargol | 24-05-2005



    Deixa gelat: és un realt angoixant, paralitzant, simbòlic; deixa amb la incertesa, l'ambiguetat de si li serà possible salvar-se a la protagonista, mentre va perdent força. La mateixa indefinició del que està passant juga a favor d'aquest neguit que et genera. El simbolisme del vidre que talla fa venir aquella egarrifansa del guix a la pissarra.
    Buff! respirem, només era un relat.

    Donablanca Hitchcock

  • Un degoteig de literatura [Ofensiu]
    copernic | 23-05-2005 | Valoració: 10

    Mentre la sang es va escolant la vida se'n và. Sembla estrany, amb un petit tall d'un vidre es pot arribar a perdre la consciència. La trama es va desenvolupant sense presses, amb descripcions precises i crues, diria jo i el final estroncat et deixa una vaga incertesa oberta a tots els possibles acabaments. Salut i gràcies pels teus comentaris.

  • àgil[Ofensiu]
    Hepté | 17-05-2005 | Valoració: 8

    El relat és àgil i té força, tot el contrari de l'estat en què es troba el o a la protagonista. L'he llegit, doncs, amb la mateixa agilitat perquè les frases curtes i contundents m'hi han ajudat. Tant se val allò que li acabi passant, no?

  • Esta be el relat esta ven buscat [Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 05-05-2005 | Valoració: 9

    Però dona la sensació de que al viure avui en dia moltes personas solas passa el que li passa a la pretagonista del relat, si no hagués estat sola tots aqueixos problemes no els tindria, almenys un móbil a ma per a demanar socors, avui en dia es el company de les persones que vieun soles. Salutacions donablanca. Ferran

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: