Vida, torna (Infidelitat)

Si, et vaig enganyar. O tu em vas enganyar a mi, no ho sé. Una mica complicat, potser massa confós. No sé com va passar, i encara no puc acabar d'entendre el perquè.
Si, et vaig mentir. Però tu també a mi. Quan tu sabies que jo començava a intentar passar els meus dies sense tu, mai em vas recordar que els dies de colors podien tornar.
Ens vam anar allunyant, mica en mica, sense fer gaire enrenou. I tot i que ha estat sense fer soroll, ens hem fet molt mal.

I tot per què? Perquè no et vaig valorar. Vaig decidir deixar-te per anar-me acostant a algú que no coneixia, de qui només sabia que anava vestit de negre. Allunyant-me de tu, quedaven enrere els somriures, les il·lusions, els bons moments. I arriaven llàgrimes, odis, pors. Però quan me'n vaig adonar, ja gairebé t'havia perdut. Havia estat a punt de travessar els límits de la teva rival. I si, t'havia fet el salt, t'havia deixat a tu per anar-me'n amb ella.

Havia renunciat a tu, sense saber que aquest algú vestit de negre era la mort. Volia aprendre a viure sense tu, però vaig oblidar que viure sense vida és un concepte irreal.

Només vull dir-te que em sap greu. Que vull tornar al teu costat. Que tot i menysprear-te ara puc veure tot el que vals. Ara sé com estimar-te. Ara sé com aprofitar-te. Em sap greu haver hagut de palpar la mort per adonar-me'n. Però tu tampoc em vas ensenyar a lluitar per tu quan ho necessitava. No et culpo, sé que vaig ser jo qui va permetre que passés.

Només vull dir-te que ara, vull tornar-te agafar de la mà. Ara, tinc ganes de viure.

Vida, només vull demanar-te que no em deixis ni intentar tornar a marxar del teu costat. Que podem recuperar tots els anys perduts lluny de tu. Que espero que no sigui tard....