Veritats que fan mal

Un relat de: Marteta

Les fulles cauen al sòl, les llàgrimes per les meves galtes. No trob el meu error , no vols perdonarme. Un dia vaig explotar i els meus sentiments vaig alliberar i per això , pel teu orgull tu et vares enfadar. No podia seguir així, necesitava això , la veritat , una ferida més , tal vegada la més dolorosa, la més incurable. Tu que pintaves ser d'un pàlid color, tu que t'has convertit en tot el contrari.Tu que confiaves en mi , tu que ni em dirigeixes la paraula.Tu que em contaves tot , tots els teus bons moments i als dolents jo t'ajudava.Tu que em vas jurar l'amistat eterna.Tu , que de bona has passat a dolenta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96