Cercador
VENTS DE GUERRA ?
Un relat de: jomagiÉs depriment i vergonyós veure fins on pot arribar la bèstia humana...
Som tant insignificants, tant poca cosa... És entenedor que ens comportem com espècimens de brutícia infecte, perduda dins d’un Univers; indignes d’habitar-lo...
Som un accident químic dels déus?...
Davant la possibilitat que siguem els únics que l’habitem, hem de considerar-nos autèntics monstres ‘Alien’...?
Ser el pitjor esser viu que mai hagi existit és vergonyós!... Perquè en aquesta pobra Terra i des de la foscor del temps, som l’únic animal que hi és de més...
*Quan tots érem animalons, tot era eurítmic, perfecte...
2022 enllà...
Som tant insignificants, tant poca cosa... És entenedor que ens comportem com espècimens de brutícia infecte, perduda dins d’un Univers; indignes d’habitar-lo...
Som un accident químic dels déus?...
Davant la possibilitat que siguem els únics que l’habitem, hem de considerar-nos autèntics monstres ‘Alien’...?
Ser el pitjor esser viu que mai hagi existit és vergonyós!... Perquè en aquesta pobra Terra i des de la foscor del temps, som l’únic animal que hi és de més...
*Quan tots érem animalons, tot era eurítmic, perfecte...
2022 enllà...
l´Autor
Últims relats de l'autor
- INCERTESA
- EL PAS DELS DIES...
- VES, QUE VE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL...
- L’INSTANT I EL TEMPS
- EL FET D’ESCRIURE
- VERGONYA EN AUGMENT
- L’ESTIMADA GATA ‘CRISTA’
- EL COR PARAT !...
- L’ASCENSOR
- LA VELLA PORTA
- CONTRA EL MASCLISME, FEMELLAM !...
- QUI HO DIRIA...
- DÈBIL RESILIÈNCIA
- SI ÉS SI, NO ÉS NO !
- PENSAR ?