Cercador
VENTS DE GUERRA ?
Un relat de: jomagi- Compartir:
És depriment i vergonyós veure fins on pot arribar la bèstia humana...
Som tant insignificants, tant poca cosa... És entenedor que ens comportem com espècimens de brutícia infecte, perduda dins d’un Univers; indignes d’habitar-lo...
Som un accident químic dels déus?...
Davant la possibilitat que siguem els únics que l’habitem, hem de considerar-nos autèntics monstres ‘Alien’...?
Ser el pitjor esser viu que mai hagi existit és vergonyós!... Perquè en aquesta pobra Terra i des de la foscor del temps, som l’únic animal que hi és de més...
*Quan tots érem animalons, tot era eurítmic, perfecte...
2022 enllà...
Som tant insignificants, tant poca cosa... És entenedor que ens comportem com espècimens de brutícia infecte, perduda dins d’un Univers; indignes d’habitar-lo...
Som un accident químic dels déus?...
Davant la possibilitat que siguem els únics que l’habitem, hem de considerar-nos autèntics monstres ‘Alien’...?
Ser el pitjor esser viu que mai hagi existit és vergonyós!... Perquè en aquesta pobra Terra i des de la foscor del temps, som l’únic animal que hi és de més...
*Quan tots érem animalons, tot era eurítmic, perfecte...
2022 enllà...
