VENTS DE GUERRA ?

Un relat de: jomagi
És depriment i vergonyós veure fins on pot arribar la bèstia humana...

Som tant insignificants, tant poca cosa... És entenedor que ens comportem com espècimens de brutícia infecte, perduda dins d’un Univers; indignes d’habitar-lo...

Som un accident químic dels déus?...

Davant la possibilitat que siguem els únics que l’habitem, hem de considerar-nos autèntics monstres ‘Alien’...?

Ser el pitjor esser viu que mai hagi existit és vergonyós!... Perquè en aquesta pobra Terra i des de la foscor del temps, som l’únic animal que hi és de més...

*Quan tots érem animalons, tot era eurítmic, perfecte...

2022 enllà...

Comentaris

  • Trista realitat...[Ofensiu]
    Gardenia | 14-03-2022 | Valoració: 10

    Una trista realitat i que a tothom ens tindria que fer pensar cap a on anem !!!!
    Salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: