Vellesa

que jo no som molt donada a comentar, però això no vol dir que no et llegeixi, aquest poema en concret em va agraadar molt.

referent a Marmara de la bleda de la Janer, efectivament empra el nom de Forteza, és un argenter xueta, precisament em vaig queixar a ella en persona del com tracta el tema dels xuetes a la seva novel.la, reproduiex en el protagonista tots els tòpics, el pinta com un jueu de getto.

una aferrada

Conxa

M'agrada el teu poema. Reflecteix molt bé com veiem la vellesa, com ens hi posicionem, com en volem fugir, i també l'ànima que hi ha dins la mateixa vellesa, que aplega tots els estadis de la vida, a més de lucidesa.

Per molts anys, Cargol. Rep una forta abraçada!

m'ha agradat molt...
la imatge del somriure, sobretot...
felicitats, i endavant!
i gràcies pels comentaris!
PD: Peratallada és el poble, no el cognom, eh!?jeje
saluuuut

Els missatges ens arriben de tantes maneres...
Un petit gest ens pot fer reaccionar, donar una nova empenta.
Quan el cos es va envellint les forces minven, és llei de vida. Però hi ha tants avis que vessen alegria i energia i tants joves que semblen avis.
Suposo que les lleis que regeixen el pas del temps no sempre van en concordància amb la realitat física i psíquica de les persones.
Recordo la meva àvia, tant plena de vida, el seu somriure jove, les ganes de cantar i fer jocs nous, d'abraçar nous somnis. Tant de bo, pugui envellir així, el seu record m'encoratja.

Una abraçada!

No es pot llençar mai la tovallole, perquè els moments menys pensats et surt algu que et fa reaccionar com be dius tu, en aquests poeme.
Molt bé m'agradat molt.

No estava morta, però era gran, i estava cansada. I aleshores la rialla d'un nen la féu reaccionar.

És curiós, com reaccionem... davant de quines coses concretes?, davant de quins sons, de quins records?

I és ben curiós, també, com aconseguim agafar forces per tirar endavant: de vegades en veure d'altres que estan més cansats que nosaltres...

Fins la propera,

LLIBRE