Utilitzar per amagar l'avorriment

Veig que vaig perdre el temps,que els plors van ser aigua per netejar la tassa del vàter, que les nits de neguit van despertar moltes burles, veig que res no va servir de res, qui t'utilitza un cop ho torna a fer. Però... i si de debò no m'entenia? potser jo penso que tenia mala fe i només passava això, que no m'entenia, i així quan tergiversa el que vaig dir per a fer-se l'interessant esmentant el que li diuen les seves lectores crítiques, les poques que té, ho fa convençut, quan diu que ja no vol posar el currículum sencer en escriure un text sobre la seva tria d'escriptores selectes i expertes i ho argumenta dient que ja no ho fa perquè algú li havia dit que era prepotent,jo, potser ho fa sense voler, perquè de debò em va entendre això, i no el que jo li deia realment que era que les persones érem quelcom més que el currículum i que les persones realitzades fan angúnia com diria Allan Lee i que era rar que ell tant pro-poble no escrivís mai de la gent de carrer, de les dones de carrer, de la gent sense currículum.

Però quan estic racional penso que no, que això que va escriure és perquè ara o potser sempre resulta que en el fons fins i tot ell s'avorreix del que escriu i de qui escriu i llavors m'utilitza a mi com a excusa i em tergiversa per a justificar-se del seu avorriment, el que tant bé amaga i fa creure a tothom que du una vida divertidíssima envoltada d'expertes que cal conèixer i sobre les quals cal parlar, i fa com quan el vaig estimar en persona que s'avorria de amb qui anava i llavors per passar el temps anava amb mi, amb l'excusa que tot s'havia acabat, sempre la mateixa dinàmica utilitzadora per amagar el seu avorriment integral que el devora de cap a peus, com a totes, però ja es veu uns utilitzen perquè no el suporten i altres esperen que passi.

Així utilització per sistema amb mi o sense mi. Però, potser és que no sap fer res més que utilitzar, i sí...cal que torni a argumentar el per què? Sembla que no es possible sortir del cercle viciós.