Unicorns i malignes (IV)

Vaig obrir els ulls lentament abans d'adonar-me que encara era viva. Em vaig sentir horriblement buida i terriblement sola. Vaig tardar una estona a entendre que aquelles estranyes sensacions equivalien a la meva total humanitat, una debilitat que fins a aquell moment sempre havia odiat, però en aquell precís instant era la meva felicitat completa.
-Ja ets desperta. - una veu rogallosa i vella va parlar des d'algun punt de la meva proximitat.
-Qui és vostè?
-Ell va dir que et cuidés.
-Ell? Qui és ell?
-Noi d'ulls estranys.
-En Jack? - em vaig quedar sense alè, ell sabia on em trobava?
-Ell va dir que et recuperaries, ell va dir que eres forta.
-On és?
-Ell va dir que tornaria quan fos el moment. No estàs preparada per afrontar el teu futur va dir.
-Quin futur?
-Nova poderosa profecia va dir ell, però tu ets humana.
-Sí. - vaig fer un somriure sense adonar-me'n.
-Encara. - va recalcar.