Unicorns i malignes (III)

El cor em bategava massa fort, semblava que el meu cos estava preparat per una altra onada de dolor com l'última vegada.
La Michelle s'apartava de mi, era com si ja no confiés en el què jo havia significat per ella, o com si de cop hagués descobert en el meu ésser una cosa totalment diferent, era allò precisament el què havia passat.
I en Jack... bé, era en Jack, simplement estava mut, encara que els seus ulls em miraven amb desig anhelant, sabia que l'havia ferit, fins hi tot més del que m'esperava, però també havia entès que algun dia es despertaria i s'adonaria que tot el què havia viscut al meu costat formava part del passat.
Vaig sospirar i vaig prémer els punys.
-Quan vulguis. - la veu em va sonar aterradorament tranquil·la.
-Ja pots començar, Michelle. - en Jack em va secundar, sabia que la Michelle ja no em tornaria a escoltar mai més.
La noia va assentir i es va acostar a les estàtues, estaven exactament igual que com les havíem trobat per primera vegada.
El cor em va bategar encara més fort quan el primer unicorn, aquesta vegada el blanc, es va desfer de la roca que l'envoltava.
-Karue...
En Jack va fer una passa cap a mi, jo vaig alçar la mà i vaig fer que s'aturés.
-No ho facis més difícil del què ja és, Jack.
Els ulls de color robí de l'unicorn negre em van mirar com si m'avisés del què em passaria a continuació.
El dolor, cent vegades més fort del què havia estat abans, em va travessar tot el cos i la inconsciència em va engolir.