Una sèrie de consells.

Un relat de: Marteta
En aquells moments record les paraules de la mare '' plora reina meva, plora, si així et sents millor, fes-ho'' , i després de dir-ho m'abraçava fortament sobre el seu pit. I és que quan em deia això tenia uns vuit o nou anys, i ho feia per diferentes raons que ja ni recordo especialment.

Ara tot canvia, no, no vull plorar, bé, no és només això el que vull. Ai, quina merda! Ni jo sé el que vull fer en aquests moments. La mare, quan em vaig fer més gran m'enssenyà que era millor no plorar davant dels que t'havien fet plorar abans, o davant dels que la confiança no era de un cent per cent, i que si ho aconsseguia em faria més forta emocionalment, i els altres em pendrien més seriament.

Estic a la biblioteca de l'universitat, ja no puc més. M'agradaria sortir corrent i anar cap a casa, pero no ho faig no ho faré. Pens que podré aguantar aquesta agonia un poquet més.

També recordo que la mare, un dia que ens vam enfadar molt perquè jo no la volia escoltar, em va dir '' quan menys hi pensis, cualsevol dia d'aquests recordaràs algún dels meus consells, i jo no estiré allà per ajudar-te''. I jo, com de costum no li vaig donar més voltes. Penso en tot, sí, estic estressada, sí, moltísim, massa i tot.

Em surt una llàgrima, ja està, no puc fer res més. Ja en són dues, fins i tot tres, fins que ja perdo la conta. Als cinc minuts em sento millor. Ja he plorat, i... uuff, em sento nova, millorada. Vaig a cridar a la mare i a donar-li les gràcies, el primer consell va se el millor de tots. No, millor corregeixo, ella és la millor de totes. Gràcies mare, t'estimo mooooooolt!

Comentaris

  • Un comentari[Ofensiu]
    Janjira Santos Sánchez | 20-04-2011 | Valoració: 8

    Només una paraula, només un sentiment, un amor de mare es el millor amor del món.
    Encara tens la sort de que la teva mare estigui allà al teu costat per ayudar-te y aconsellar-te amb tots els seus coneixements, encara la tens per a tot, per tots els conflictes que et creuint per el camí, només dir-te que l'estimis i estima-la molt!

    Una abraçada.

  • Hola Marteta![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-04-2011

    Jo també penso que plorar ,quan ho necessites és un alliberament que va molt bé i més a la teva edat quan els dubtes són més freqüents.
    Em permets un consell? Procura tenir la ment ocupada i escriure és una bona solució.
    Una carinyosa abraçada, Marteta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96