Una persona, dues cares

L'Esteve, un jove de trenta-cinc anys que havia estudiat la carrera de filologia catalana estava revolucionant el món de la poesia. Havia guanyat quatre premis importants d'aquest art de l'escriptura amb poc més de cinc anys, havia editat quatre llibres en molt poc temps, i tots ells es col·locaven als llocs més alts de les llistes de vendes. Però no era d'estranyar, la seva manera d'escriure era diferent a la dels altres escriptors, donava un doble sentit a les paraules, i si et llegies bé els seus poemes podies trobar-hi diversos significats, això sí, totalment oposats. Ningú s'explicava com a la seva edat havia pogut aconseguir tant d'èxit, però tot sigui dit, merescut, ja que ningú es podia oposar a l'afirmació rotunda que el que escrivia era bo.
Però no tan sols eren els seus poemes els que tenien dues cares, sinó que el seu autor també era així. Durant el dia l'Esteve era el senyor Garriga, professor de literatura de l'institut Ramon Llull, tot i que hi donava poques classes, perquè dedicava molta estona a escriure; però durant la nit es convertia en Steve Smith, un dels boxejadors amateurs més importants del moment.
Poca gent li coneixia les dues facetes, ja que els lectors dels seus llibres, companys de treball i alumnes només coneixien l'Esteve "de dia" i el públic i tota la gent que envoltava els combats, l'Steve "de nit". Els que sabien que existien dos Esteves eren tan sols la seva família i els seus amics vertaders, que eren pocs, ja que com bé deia ell: "De coneguts molts, però d'amics...". No és que se'n volgués amagar dels seus talents, sinó que a ell li encantava que la gent que li agradaven els seus llibres el conegués per això, que els seus alumnes i companys de feina el reconeguessin per la tasca que desenvolupava a l'institut i que els "amics" del boxa el coneguessin pel tema de l'esport; i no que una cosa influenciés en l'altra. I tot sigui dit va assolir el seu repte: mantenir en l'anonimat que tenia dues facetes i que en les dues havia aconseguit bons resultats. Mai ningú del món del boxa s'hagués imaginat que l'home que hi havia sobre el ring lluitant per la victòria era la persona que quatre hores abans havia estat signant el seu últim llibre en un centre comercial, i les persones que feien cua per aconseguir la seva dedicatòria, dubto que imaginessin que al cap d'unes hores l'Esteve s'estaria "barallant" sobre un ring pel sol fet de passar-s'ho bé. Així s'acaba la història de l'Esteve, desitjant que sigui on sigui segueixi tenint dues facetes, però amb una particularitat, que l'una estigui amagada de l'altra.
Aquesta història ens mostra a tots les dues cares de la moneda, o millor dit, de les persones