UNA JOVENTUT MALTRACTADA

Un relat de: Materile

En Martí, assegut en un banc al mirador de l’Arrabassada, contempla la Barcelona embromada per la contaminació, però tallada per una esquerda d’un sol tímid que s’escapa per donar vida a aquella ciutat que el va prenyar de dolor i nostàlgia.

La seva joventut queda lluny, tampoc la voldria a prop. Els anys suavitzen el dolor i et fan canviar de camí. Els records no són ni en blanc ni en negre; són difuminats i eteris. Tot queda lluny, el suficient per veure en perspectiva les passes recorregudes.

Des d’aquell punt domina Barcelona, i se n’adona que la por, l’odi, la solitud... els dimensionem nosaltres fins a fer-nos sentir sense un bri d’aire, asfixiats; però la vida continua i ell, empès per les circumstàncies, va fer la carrera de medicina que tant volia la seva mare i que no hauria aconseguit sense un cúmul de desgràcies: l’abús que va patir, quan només era un adolescent, per una dona, que va tapar la seva consciència amb diners.

La seva mare, ara, n’estaria orgullosa. En unes hores rebrà el premi sobre el treball d’investigació referent al “Funcionament de la culpabilitat”, que li atorgarà la Generalitat. Aquest estudi li va servir per espantar els seus fantasmes i comprendre el suïcidi de la seva mare. El preu va ser una joventut envellida i mutilada per equivocacions, com moltes.

Una mà es posà sobre la seva espatlla:

–Martí, hem d’anar a casa i arreglar-nos, ens espera un dia dur.
–Tens raó, Núria. Tu també aportes llum en aquest estudi, sobre aquest bocí de vida tan important.

Unes hores més tard tancaven una etapa plena de ferides.

La vida és com una partida d’escacs: saps jugar amb les teves fitxes, però no saps quines farà servir el contrincant.

Comentaris

  • Endavant, Martí![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-02-2015 | Valoració: 10

    Martí, no sé pas per on has pujat a la carretera de l'Arrabassada, però si ho has fet a peu et recomano un camí de baixada: saps on hi ha la famosa paella? Doncs allà mateix hi ha un caminet que baixa cap a la font de la Llet (està indicat), per un indret ombrívol i desconegut, fes-ne un glop i continua avall fins l'església de Sant Cebrià, d'origen romànic i molt desconeguda. Xerra un instant amb el senyor que viu a la casa colindant, compra un paquet de mandarines ecològiques de can Carlet, la masia del costat i arriba't a l'antiga pedrera de Montbau, a deu minuts. Ja veuràs com et trobaràs millor. Records a la Núria! Una abraçada.

    Aleix

  • Les experiències negatives[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-02-2015

    dela joventut deixen una petjada difícil d'esborrar. Per sort en Martí ha trobat una parella que l'ha ajudat molt a aconseguir-ho.
    Un relat molt ben escrit, Materile.
    Espero que ja estiguis bé del tot.
    Una abraçada.

  • Malgrat l'adversitat[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-02-2015

    Eiii Materile, encara no havia comentat el teu relat! Suposo que aquest Martí és el mateix noi del relat del mes anterior. Aquell relat que jo desitjava no estigués basat en fets reals.
    Sembla que el noi, malgrat les adversitats, se'n va sortint. S'ho mereix!

  • Quyan dius...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-02-2015 | Valoració: 10

    Quan dius Els records no són ni en blanc ni en negre, m’has recordat que en més d’una ocasió algú s’ha pregunta si somiem en blanc i negre o en color...
    Mous les fitxes, mous les paraules i les col·loques en el seu lloc.
    —Joan—

  • la vida és dolor i ferides i joia...[Ofensiu]
    teresa serramia | 24-02-2015

    i viure és l'art de fer-ne, de tot plegat, dolor, ferides i joia, una obra d'art..que sols l'AMOR pot unir en un sol fang meravellós..
    Felicitats, perquè és això, exactament, el que fas tu, Mª Teresa,,, en atrevir-te a escriure i aconseguir commoure i transmetent-nos les teves emocions més impactants...Felicitats..i endavant..NO PARIS MAI.....

  • Molt profund![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 23-02-2015

    Ens transmets una visió de la vida amb una profunditat exquisida. Combines perfectament la història de la joventut maltractada d'en Martí amb unes reflexions molt valuoses. Cal ser intel·ligent i veure la vida amb perspectiva, curar les ferides del passat i lluitar per ser feliç. Afortunadament el protagonista s'aferra a la vida i lluita.
    Una visió molt positiva que s'agraeix.
    Una forta abraçada, Materile.

  • Un relat…[Ofensiu]
    Naiade | 23-02-2015 | Valoració: 10

    …impressionant. Dius moltes veritats juntes, M’ha agradat aquest Martí que a pesar d’haver patit tant, ha sabut jugar tan bé la partida que l’ha dut a saber encaixar i treure profit de les males fitxes que li va tocar jugar.

    Una forta abraçada i sort.

  • Una frase final molt encertada, m'ha semblat ben original acabar aquesta manera. I és que s'ha de saber jugar les fitxes, sinó la vida que és la teva pròpia contrincant t'acabarà guanyant.
    Edgar

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2015 | Valoració: 10

    In bon relat, m'agrada
    Ens veiem
    Montdr

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: