Una història quasi verídica (Síssif 2007)

Un relat de: lluisba

L'afició de l'Albert pel sexe va sofrir un sotrac pel juny del dos mil set. Diu que es va trobar un amic de la infantesa, i que després de parlar de futileses i records innocents, l'amic li va explicar que es dedicava professionalment a l'organització d'orgies. L'Albert es féu tot orelles i van seure en cafè per parlar-ne. No recorda si se'n deia "White parties" o bé "Wild parties". Tots dos adjectius hi serien adients, perquè de fet la festa se centrava en el color blanc de la pols de cocaïna. Es tractava de passar dos dies complerts en un xalet de Castelldefels, "tout compris". Dones, drogues, alcohol i alguna cosa per picar i no defallir d'anèmia. S'hi incloïen les inefables píndoles de Viagra, l'aigua de les dutxes i fins i tot el tabac. I tot plegat per mil euros justos.
L'Albert va fer un càlcul somer i va concloure que es tractava d'una ganga. Coneixia bé les ptarifes de les prostitutes i el preu pel gram de coca, de manera que es va considerar un home afortunat. Va agrair al bondéu que aquell l'hagués fet passar per aquell carrer i en aquella hora, per on també transitava el vell conegut.
Va pagar la inscripció de bon grat i tal dia a tal hora es va personificar, net i polit, al xalet de la costa barcelonina.
No hi havia engany (era un apossibilitat que veia remotament probable): hi havia dones en roba interior, força joves i progressivament atractives. I també homes d'edats diverses.
I safates de cocaïna disposades en rengleres com espaguetis. En va ensumar un parell de dosis i en acabat va engolir una Viagra. L'efecte havia de ser espectacular, calcul·lava.
Però vet aquí que a partir d'aquest moment tot són records difusos i vapororosos. Quaranta-vuit hores de les quals l'Albert no en tindria cap certesa si no fos perquè poc després, tafanejant per internet, va descobrir fil per randa la seva odissea sexual. Perquè per mitjà del pagament de tres euros via SMS, qualsevol individu del món té dret a veure-la.
-La Viagra no deuria ser Viagra -rondina ell- Deuria ser alguna mena de narcòtic. Sinó fos sota l'efecte d'una droga molt potent juro que mai no faria, ni em deixaria fer, res de tot això.
No són dones qui el va usar com a objecte de plaer. Homes de mides i edats diferents l'enforquillaren sense repòs, l'un darrere l'altre. A vegades lligat o emmordassat, o embenat d'ulls. O bé disfressat -de cintura en amunt- de mariner, policia o infermera.
-Quaranta-vuit hores donen per molt -esbufega l'Albert a tall de conclusió.
No va gosar ni queixar-se ni protestar ni denunciar-ho. Sabia prou bé que això el convertiria en la riota nacional. Tot i així, un dia es va atansar discretament al xalet de Castelldefels. La casa era buida i lluïa un cartellet de Don Piso: "En venda".
De primer el van tirmentar els remordiments. Es va adonar que una sexualitat esverada com la seva l'exposava als estafadors i saltataulells. Que era com passejar-se en calça curta per una selva curulla de mosquits.
jDespreés, però, amb el temps, va pensar: que si no fos per l'engany hauria estat una oferta boníssima, digna de consideració. Que malgrat els timadors algun dia es toparia amb el bon organitzador d'orgies, amb el professional seriós i honest.
-En el fons -conclu per fi l'Albert- Tot va igual i tot respòn a la senzilla i implacable llei de les probabilitats. Tard o d'hora la gràcia em visitarà.

Comentaris

  • ostres lluisba![Ofensiu]
    gypsy | 30-03-2008 | Valoració: 10

    pobre, el prota del teu relat, ho trobo horrorós, el que li passa, sembla com broma, però el pitjor és que aquestes coses deuen passar!.
    M'agrada com escrius, passa volant i ja s'ha acabat.

    M'alegra que pengis relats nous i veure't novament per aquí!

    petons

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/